El Barroc: Societat, Art i Música (Segles XVII-XVIII)

Societat del Barroc (Segles XVII-XVIII)

Al final del segle XVI, Europa estava immersa en una crisi econòmica i social que va fer trontollar l'ordre renaixentista. Aquesta situació va afavorir un canvi de mentalitats que va portar al sorgiment del període històric que coneixem com a Barroc.

En l'àmbit del pensament, Descartes va posar els fonaments del mètode científic, que donava més importància a l'experimentació. Científics com Galileu, Kepler i Newton van aconseguir donar una explicació matemàtica de les lleis naturals.

Context Polític i Social

El Barroc va ser l'època en què van prosperar les monarquies absolutes. El rei exercia el seu poder, que es creia concedit per Déu. De vegades, això creava un descontentament en els estaments de la societat que podia derivar en revoltes. La fam, la pesta i les provocacions dels exèrcits feien més difícil la vida del poble.

Art i Propaganda al Barroc

Els monarques absoluts van utilitzar les arts com a mitjà per demostrar la seva grandesa. La religió també va recórrer a l'art com a mitjà propagandístic. Es buscaven procediments artístics que fossin efectistes i vistosos:

• Contrastos
• Clarobscurs
• Formes en moviment
• Colors vius
• Composicions inusuals

El terme Barroc prové de barroco, que significa 'perla irregular'. Aquesta irregularitat es reflectia en el desig de fer canvis en la música i altres elements artístics.

Característiques Musicals del Barroc

Melodia

La melodia mostrava molta més llibertat. Els instruments tenien noves possibilitats i les obres escrites per a ells mostraven:

• Grans salts
• Cromatismes
• Figuracions ràpides

Els compositors indicaven per a quin instrument estava escrita cada peça. La música pretenia ser expressiva, utilitzant recursos per descriure els estats d'ànim o sentiments (afectes).

Ritme

El ritme presentava tempos constants. Es van començar a incloure indicacions de tempo a les partitures, necessàries en les obres per a conjunt per evitar la pèrdua de pulsació. Es van utilitzar indicacions de compàs i figures.

Tipus de Tempo

• Largo (lent)
• Adagio
• Andante
• Moderato
• Allegro
• Presto
• Prestissimo

Harmonia

L'harmonia es basava principalment en la tonalitat (escala major i menor), amb funcions determinades: tònica i dominant. L'acord era fonamental.

El baix continu és un sistema d'acompanyament característic de la música barroca, que consisteix en una línia de baix sobre la qual s'interpreten uns acords improvisats. El compositor només escrivia la partitura de la línia de baix; els acords no s'escrivien, però s'indicaven amb números petits (xifres).

Textura

La textura predominant era la melodia acompanyada. La textura contrapuntística es va combinar amb la melodia acompanyada.

Música Vocal Barroca

Els compositors van aprofitar al màxim els recursos musicals de la veu humana. Van escriure melodies vocals amb un àmbit molt extens i figuracions rítmiques complexes. Les línies melòdiques eren cada cop més expressives, reflectint els sentiments o els fets que narrava la lletra. Els castrats van respondre amb el mateix desig de virtuosisme i artificiositat.

Música Vocal Profana

El madrigal va continuar cultivant-se, tot i que moltes vegades se li va afegir un baix continu. Una figura d'enllaç entre el madrigal i el Barroc va ser Claudio Monteverdi.

Al final del segle XVI, músics florentins van crear un tipus d'obra teatral basat en el recitar cantant. La primera òpera conservada és Euridice de Jacopo Peri, de l'any 1600. L'òpera es va crear a Itàlia, i Venècia va ser on es va construir el primer teatre públic d'òpera.

Parts d'una Òpera

Obertura

Part instrumental que no es canta, antigament era l'avís de l'inici de l'obra.

Recitatiu

Part acompanyada només per la veu i el baix continu, que ajuda a entendre l'argument.

Ària

Part en què una sola veu (solista) es llueix.

Duo, Trio

Part en què dialoguen les veus amb l'orquestra, sovint amb baix continu.

Cor

Part en què una gran quantitat de gent està a l'escenari cantant, tocant i ballant, amb tots els instruments que hagin sortit a l'obra.

Danses

Parts instrumentals normalment (algun cop amb part vocal) que han de ser ballades.

Intermedi (Entreacte)

Part per descansar. Quan comença un altre cop és instrumental (obertura).

Música Instrumental Barroca

Cordòfons

Els lutiers com Stradivari, Amati o Guarneri van ser els millors creadors de violins d'Itàlia.

Música de Cambra

Forma musical que s'interpretava en una gran sala del palau reial, on hi assistien els nobles.

Sonata

Obra per a instruments que no són de tecla.

Tocata

Obra per a ser tocada amb instruments de tecla.

Cantata

Obra en què intervé la veu.

Tipus de Sonata

Sonata per a solista i baix continu

Hi ha un solista i el baix continu.

Sonata a trio

Hi ha dos solistes i el baix continu.

Música Orquestral

Forma musical que s'interpreta en teatres o llocs específics per a la representació. A l'escenari es col·loquen tots els instruments tenint en compte les característiques de cadascun.

Instruments Típics

• Clavecí
• Violoncel
• Contrabaix
• Violins
• Oboè
• Timbales
• etc.

Tipus de Música Orquestral

Concert

Obra instrumental en què un o més instruments solistes dialoguen amb l'orquestra.

• Concerto Grosso: Petit grup de solistes + orquestra (Corelli, Vivaldi, Händel)
• Concert per a solista: Un solista + orquestra

Suite Orquestral

Sèrie de fragments musicals que sonen successivament. S'observa una alternança de tempos i està composta per acompanyar un determinat i important moment. Exemples de G.F. Händel: Música Aquàtica i Música per als Reials Focs Artificials.

Música de Dansa

Composicions instrumentals destinades a ser ballades.