Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Vida, Obra i Poesia (1913-1938)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma (Mallorca) l'any 1913, en el si d'una família humil. Estudiant brillant i poeta precoç, va cursar la carrera universitària a Barcelona, on va establir amistat amb figures com Salvador Espriu.

Es va graduar cum laude i va dur a terme una intensa activitat literària, tant com a poeta com a editor. Aquesta tasca li va permetre entrar en contacte amb grans intel·lectuals catalans i espanyols de l'època, com ara Jorge Guillén, Dámaso Alonso, Juan Ramón Jiménez i Federico García Lorca.

Obra i Mort Prematura

La seva curta vida va limitar la seva producció literària a tres obres principals:

• Nou poemes (1933)
• Quadern de sonets (1934)
• Imitació del foc (1938), publicada de manera pòstuma.

D'ideologia propera al comunisme, va col·laborar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Malauradament, va morir l'any 1938 a causa d'una tuberculosi que se li va detectar quan ja es trobava en un estat molt avançat.

Anàlisi de "Nou poemes" (1933)

Aquest és el VII poema del primer poemari de Rosselló-Pòrcel, titulat Nou poemes, que representa els primers intents del poeta mallorquí de fer poesia. Són composicions força experimentals, moltes d'elles escrites durant l'adolescència de l'autor.

Nou poemes suposa el tancament de la primera etapa creativa, centrada en l'aprenentatge i la formació, i recull influències molt diverses:

• Des del modernisme fins a les avantguardes del segle XX.
• Autors europeus i locals, com Carles Riba (exemple de perseverança en el domini de la llengua per dotar-la de versatilitat i flexibilitat per a la creació) o els membres de l'Escola Mallorquina.

Característiques Estilístiques de "Nou poemes"

En aquesta obra hi és present una batalla pel domini d'un llenguatge poètic propi. Els trets estilístics destacats inclouen:

• L'elisió freqüent de verbs.
• Ús d'imatges encadenades.
• Barreja de trets intel·lectualistes (caracteritzats per l'hermetisme) i postsimbolistes, propis de la poesia pura.

Nou poemes presenta en les seves escasses composicions una àmplia gamma de recursos estilístics que el poeta desenvoluparà més endavant, i s'endinsa per primera vegada en la creació com a assumpte intrínsecament poètic.

"Quadern de sonets" (1934)

El Quadern de sonets recull onze sonets. Si bé alguns són tradicionals en la seva forma estròfica, també s'hi poden observar innovacions clares en l'ús de la rima i el vers:

• Clara preferència pels versos blancs.
• Sonets sense rima i amb assonància.
• Rima encadenada als quartets en altres casos.