Base Neurofisiològica de les Emocions: Sistema Limbic i Còrtex

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

Base Neurofisiològica de les Emocions

Les emocions tenen una base neurofisiològica complexa. Tot i així, sembla que les estructures neuronals que més intervenen en els estats emocionals i afectius són les següents:

  • Sistema Limbic

    És una regió del cervell formada per un grup d’estructures com l’hipocamp, l’hipotàlem i l’amígdala, que estan relacionades amb el funcionament de les emocions i la motivació. Totes aquestes estructures estan interconnectades entre elles i tenen també connexió directa amb altres parts del sistema nerviós, com ara el còrtex prefrontal.

    L'Amígdala

    La part del sistema límbic més directament relacionada amb les emocions. Determina la importància emocional de la informació sensible (reconeix en les cares les expressions emocionals) i les reaccions davant d’estímuls generadors de por, agressivitat i dolor. L’estimulació elèctrica de l’amígdala en els éssers humans pot produir sentiments de por, ràbia o aprensió.

    L'Hipocamp

    Modula les reaccions de l’amígdala d’acord a les experiències apreses. Està, per tant, molt vinculat a la memòria. Es pensa que és l’encarregat d’emmagatzemar estats afectius i relacionar-los amb el neocòrtex de cara al seu processament cognitiu.

    L'Hipotàlem

    Regula el sistema endocrí i també influeix en el sistema simpàtic i parasimpàtic. Si s’activa un elèctrode en l’hipotàlem es poden aconseguir sensacions de plaer intens, amb canvis del ritme cardíac, de la pressió sanguínia o de la tensió muscular.

  • Còrtex Prefrontal

    A més de regular els sistemes cognitius, està també connectat en els humans amb el sistema límbic, de forma que podem dir que les emocions estan íntimament lligades en els humans amb el que anomenem raó i amb la consciència; gràcies al còrtex les emocions es fan conscients i són percebudes.

  • Sistema Endocrí

    Regulat per l’Hipotàlem, té un paper molt important en la segregació de certes neurohormones i neurotransmissors, com ara:

    • La feniletilamina (present en processos d’enamorament).
    • La dopamina (responsable de mecanismes de desig i plaer).
    • La serotonina (relacionada amb l’estímul sexual i la sensació de benestar).
    • L’oxitocina (associada a la tendresa i a la confiança).

    Aquests estan molt relacionats amb els estats afectius i somàtics positius. D’altra banda, sembla que deficiències en aquests neurotransmissors poden estar relacionades amb estats depressius.

Entradas relacionadas: