Bases del dret pactat: Teocentrisme i evolució del dret medieval

Teocentrisme: Concepció del dret com a diví; basat en la fe. Els homes només el poden descobrir, no crear-lo. Es dona més valor al dret antic o dels costums que al nou. Mantenen elements del dret romà i germànic, però també afegeixen elements dels seus costums a cada territori. Es prima la Pràxis jurídica.

En aquesta època hi havia mancances enormes en la societat, però entre els segles XI i XII comença una època nova, el Baix Medieval. En aquest nou món el context econòmic, social i cultural és completament diferent pels 4 miracles medievals:

• Creixement econòmic: degut al demogràfic, al de la producció, al del comerç i a una gran diversitat humana.
• Renaixement de les ciutats romanes i naixement de noves societats.
• Cultura: construcció d'esglésies, escoles escolàstiques i eclesiàstiques d’ensenyament bàsic de les 7 arts liberals: trivium, o els tres camins per la loqüència (retòrica, gramàtica i dialèctica) i quadrivium o els quatre camins pel coneixement matemàtics (astronomia, geomètrica, aritmètica i música).

Universitats que ensenyaven dret: Van succeir al nord d’Itàlia. La primera, a Bologna (1088) fa que el buit cultural comenci a omplir-se llevat que encara hi ha un buit en el poder polític ja que el dret segueix essent consetudinari i com el príncep no creava dret era necessari l’ensenyament de les ciències jurídiques. A partir d’aquí, el dret passa de ser teològic a Irneri i es comença a estudiar dret a les universitats gràcies a les còpies de les compilacions de Justinià, arribades als monestirs europeus, les quals van ser recollides i portades a universitats europees per estudiar el dret romà.

Amb aquest últim fet, neix el ius commune (dret comú), que és el dret explicat, ensenyat, escrit i estudiat. És l’obra jurídica més important i és un gran avenç científic i es pot dividir en diverses èpoques:

1- Glossadors (s. XI-XIII):

Els Glossadors estaven concentrats en les universitats nord-italianes i se’ls hi va presentar dificultats per la diferència del llatí havent de fer interpretacions.

2- Comentaris (s. XIV):

Època que es dedicaven a fer comentaris i crítiques sobre les paraules.

3- Comunis opinio (s. XV):

Època de la decadència ja que només es fan assaigs i es donen opinions sobre els llibres dels juristes més reconeguts.

Aquestes 3 fases, són conegudes com Mos Italicus, és a dir, és la manera d’ensenyar a l’italiana. D’altra banda, la manera d’ensenyar a la francesa, que va ser una manera científica i va durar des del s. XVI fins el XVIII, es coneguda com Mos Gallicus.

El ius commune, que va estar en camí d’arribar a ser científic però que finalment no es va aconseguir i que era la base del poder públic dels països on arribava, es basava en el descobriment del dret justinià i estava compost per:

1. El dret civil romà de Justinià.
2. 4