Batalla de l'Ebre: Clau de la Guerra Civil Espanyola

Batalla de l'Ebre i el Final de la Guerra Civil Espanyola

Fases de la Guerra Civil:

• La carrera cap a Madrid (juliol-novembre 1936)
• L'ofensiva sobre el nord (octubre 1936-octubre 1937)
• Camí cap a la Mediterrània (desembre 1937-abril 1938)
• Ofensiva sobre Catalunya (abril 1938 - gener 1939)
• La desfeta republicana (febrer - març 1939)

La Batalla de l'Ebre: Un Punt d'Inflexió

La Batalla de l’Ebre va ser l’última de les grans batalles de la Guerra Civil, i l’últim intent dels republicans per aturar els nacionals. Va tenir lloc entre el 24 de juliol i el 16 de novembre de 1938. L'objectiu era travessar l’Ebre per intentar recuperar el contacte amb altres zones de la república. Va ser la més llarga i cruel, a més de ser la batalla decisiva, ja que qui la guanyava probablement guanyaria la guerra. Els nacionalistes van aprofitar les divisions polítiques a Catalunya i van utilitzar aquesta com a oportunitat per intentar conquerir-la. El bàndol nacional va començar a avançar cap a Aragó per intentar aïllar Catalunya, i l’exèrcit republicà va enviar la majoria dels milicians a l’Ebre per intentar frenar l’acció franquista. Durant els primers mesos semblava que la victòria seria pel bàndol republicà, però finalment els franquistes van fer una contraofensiva i van acabar guanyant. Cal destacar que en aquesta batalla hi van haver d'intervenir els joves de “la quinta del biberón”, és a dir, gent d’entre 16 i 19 anys, ja que no tenien prou homes al front.

Conseqüències de la Batalla de l'Ebre i la Caiguda de Catalunya

La Batalla de l’Ebre acaba el novembre del 1938, amb la influència d’un fet internacional important: el conflicte de Munic. Allà es reuneixen representants alemanys, italians, de la Gran Bretanya i França, i acorden no ajudar la república per evitar-se conflictes. A partir d’aquí, comença la conquesta cap a Catalunya, una ofensiva gairebé sense oposició. El 15 de gener del 1939 conquereixen Tarragona, el 26 del mateix any els franquistes també ocupen Barcelona, el 4 de febrer Girona, i per concloure el 9 de febrer arriben a la frontera. Per tant, tota Catalunya va caure en mans dels nacionals. El 28 de març s’ocupa Madrid, i l’1 d’abril del mateix any, van declarar el final de la guerra i la victòria del franquisme. Les conseqüències de la batalla van ser enormes. Els republicans van perdre més de 100.000 homes, mentre que els nacionalistes van perdre més de 30.000.

Finalment, després de la guerra a Catalunya, molts republicans van ser perseguits i van haver d'exiliar-se a França, per evitar la repressió franquista. La majoria es van instal·lar en zones de la costa de Perpinyà.

Tres Causes de la Derrota Republicana

La Guerra Civil a Catalunya va acabar a principis de febrer de 1939 amb la victòria de les forces feixistes. Una de les causes de la derrota republicana va ser l'escassetat de recursos. Els republicans van haver de fer front a la superioritat numèrica dels nacionals. La manca de recursos va limitar la capacitat dels republicans per combatre. Una altra causa va ser l'abandonament de la República per part de les potències exteriors. La Unió Soviètica va deixar de donar suport al govern republicà, de manera que els recursos i l'ajuda financera van ser retirada. I, en canvi, el bàndol nacional sí que tenia suport de potències exteriors com l'Alemanya de Hitler, i la Itàlia de Mussolini. Finalment, l'última causa va ser la divisió del mateix sector republicà. Diversos grups militars i polítics van estar enfrontats per qüestions ideològiques, i això va debilitar la capacitat de resposta a l'exèrcit franquista.