Batalla de l'Ebre i Fi de la Guerra Civil Espanyola: Anàlisi i Conseqüències

La Batalla de l’Ebre (Juliol - Novembre 1938)

L'exèrcit republicà va dur a terme una ofensiva molt important i ben preparada amb la finalitat d'unir Catalunya amb la resta del territori republicà. És el que s'anomena la Batalla de l'Ebre, aprofitant que durant un temps França havia obert la frontera i havia permès que quantitats importants d'armament, que la República havia comprat a l'URSS, arribessin al seu destí. A més, el govern de la República va obligar a tots els homes nascuts el 1920 perquè formessin part de l'exèrcit republicà. Fins i tot, alguns d'aquests nois tenien 17 anys. Els nois que van formar part d'aquesta batalla són anomenats la lleva o quinta del biberó, formada per unes 30.000 persones.

• El 25 de juliol de 1938 l'exèrcit republicà va travessar el riu Ebre conquerint poblacions. Comença la batalla més dura de tota la guerra.
• La República s'hi va jugar el tot pel tot i, a més, volia cridar l'atenció d'Europa en el moment en què Hitler amenaçava d'ocupar els Sudets a Txecoslovàquia (veure apartat 5).
• A partir del 14 d'agost Franco va passar al contraatac. Va tenir lloc una batalla de desgast on, per molt pocs quilòmetres de terra, s'utilitzaven grans quantitats d'armaments i morien moltíssims soldats.
• El 16 de novembre les darreres tropes republicanes van tornar a passar l'Ebre en retirada, a conseqüència de la força de l'exèrcit de Franco. La República va quedar desmoralitzada al comprovar que el seu esforç durant els mesos que va durar la batalla no va servir de res. A més, no va arribar la intervenció de França i d'Anglaterra perquè els governs francès i anglès van cedir davant Hitler a Munic i li van permetre ocupar Txecoslovàquia (veure l'apartat 5), i es van desentendre de la guerra espanyola.

La fi de la guerra i la fi de la República

L'ocupació de Catalunya (Desembre 1938 - Febrer 1939)

Al general Franco li va caldre poc temps per organitzar l'ofensiva contra Catalunya, que es va iniciar el 23 de desembre de 1938. La seva superioritat era tan gran que la conquesta va ser molt ràpida.

• Amb l'objectiu de desmoralitzar la població, Barcelona i altres ciutats catalanes van ser durament bombardejades. L'exèrcit franquista va avançar molt ràpidament:

• El 15 de gener de 1939 van ocupar Tarragona.
• El 26 de gener, van conquerir Barcelona.
• El 4 de febrer, van ocupar Girona.
• El 10 de febrer, van arribar a la frontera francesa perseguint una gran massa de soldats i de civils (dones, nens, persones grans, etc.) que fugien cap a l'exili per por a les represàlies franquistes.

Entre les persones, a nivell polític, que es van exiliar hi havia el president de la República, Manuel Azaña, el president del govern republicà, Juan Negrín, i el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.

La fi de la guerra i de la República

• El president de la República, Manuel Azaña, poc després de travessar la frontera francesa en direcció a l'exili va renunciar al seu càrrec, quan França i Anglaterra van reconèixer el govern de Franco com l'únic vàlid a Espanya.
• El president del govern, Juan Negrín (que havia substituït Francisco Largo Caballero després dels fets de maig de 1937), encara que va travessar la frontera francesa va tornar a l'Espanya republicana per continuar lluitant amb el seu lema "Resistir és vèncer", però la gran majoria de comandaments de l'exèrcit republicà estaven desmoralitzats i pensaven que no valia la pena lluitar. Dintre d'aquesta conjuntura el coronel republicà Casado, que era el responsable de la defensa de Madrid, va donar un cop d'estat per destituir el president Juan Negrín. Casado va comptar amb la participació d'alguns socialistes republicans i anarquistes, deixant de banda els comunistes que eren partidaris de Negrín.
• Negrín, veient impossible la resistència, va abandonar l'Espanya republicana i es va exiliar. La idea de Casado era negociar la pau amb Franco, però aquest només acceptava la rendició incondicional.
• Franco no està disposat a negociar res. Va ordenar l'atac final i les tropes franquistes van entrar a Madrid el 28 de març sense oposar resistència i, en els tres dies següents, es va ocupar la resta del territori republicà. L'1 d'abril, Franco va signar un comunicat que donava la guerra per finalitzada.

El govern de Franco va aprovar el 9 de febrer de 1939 la Llei de Responsabilitats Polítiques, que tenia un caràcter repressiu perquè volia castigar als seus enemics (republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, etc.) i als funcionaris que havien estat fidels a la República. Moltes persones van perdre la seva feina, van anar a la presó a complir una condemna o van ser afusellades.

Amb el final de la guerra no va arribar la pau de Franco, sinó la victòria de Franco. Franco va imposar una fèrria dictadura, que volia eliminar als seus enemics a través de la repressió i el terror. Tota classe de llibertats democràtiques van desaparèixer i l'únic partit vàlid va ser FET (Falange Española Tradicionalista) i de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista). Pel que fa a Catalunya, van ser prohibides totes les manifestacions pròpies, com per exemple la llengua i la cultura.