Batalla de l'Ebre i Vida a la Retaguarda durant la Guerra Civil Espanyola

Batalla de l'Ebre

Catalunya queda aïllada. Es planteja un fet, els republicans que veuen que no aprèn de perdre territoris creuen que han de fer un últim esforç, decideixen fer una ofensiva per intentar fer recular als franquistes i evitar la seva divisió. L’última batalla es la batalla de l’Ebre, la qual és molt sagnant. Participen soldats de 16-17 anys van ser enviats a lluitar per això molts diuen que és la lleva del biberó. Consistia en una batalla de 113 dies, comença quan al Juliol els republicans travessen el riu Ebre i l’objectiu es fer recular als franquistes, els quals reculen uns 15-20 km, i allà és produeix la guerra. Entre Agost i Octubre, les terres de Pàndols i Cavalls s’instal·la una batalla de desgast, on moren molts soldats. Són uns mesos durs, molta calor, els franquistes cada vegada tenen més material, les trinxeres republicanes són atacades constantment. A finals d’Octubre els franquistes llencen una ofensiva i fan una ofensiva en contra els republicans, el 16/11/38 fan retrocedir als republicans, per tan, al cap de 113 dies les coses queden igual, però amb una cosa diferent la mort de 50-60000 morts. Això va suposar el desgast definitiu dels republicans. La derrota de la batalla de l’Ebre confirmava que el bàndol republicà tenia la guerra perduda, només quedava la frase de Negrin: resistir es vèncer però no ho aconsegueixen.

Els franquistes, finalment llencen la ofensiva final, saben que en moment en que Catalunya caigui s’acabarà. Catalunya havia sigut un territori de molts bombardejos, el 13 de Febrer primer bombardeig. BCN la més bombardejada sobretot per l’aviació italiana. En total a Espanya, amb Bordajos van morir uns 12000 persones dels quals 5000 de Catalunya. Aquesta ofensiva final va ser relativament ràpida ja que els republicans estaven derrotats, estaven més preocupats per fugir que per lluitar en contra d’ells. Es tracta d’un avanç molt ràpid, es van concentrar molts soldats i molts tancs, era un exercit imparable i tot i que els republicans tenien l’ordre de resistir eren conscient de que no tenia sentit, bàsicament el que volien fer era fugir. Durant el més de Març s’ocupa tota la zona de Castilla la Mancha, i el 28 de Març Madrid i el 31 de Març ocupen Alacant. Mentre això s’estava produint, els governs europeus comencen a reconèixer el govern franquista per tant, no es tracta tan d’un guany militar sinó també polític. Al 28/2/39 finalment va dimitir Azaña.

Vida a la Retaguarda (Catalunya)

Allà on no hi ha guerra. Durant la guerra civil espanyola a la Catalunya republicana arriben 1000000 de persones de tota Espanya provinent d’altres territoris (a Catalunya hi havia 4000000). La situació va provocar que a la zona republicana es passes gana, sobretot la gent de les ciutats, hi havia una gran dificultat per a aconseguir aliments per a tothom. Al bàndol republicà com van perdent territoris cada cop tenen menys capacitats per a produir i com a conseqüència cada vegada més escassetat de productes, els quals degut a aquesta van augmenta el preu (inflació). A més va aparèixer el mercat negra (estraperlo). Van haver molts bombardeigs es per això, per aquestes situacions tan difícils de viure que moltes famílies envien els seus fills fora d’Espanya, uns 13000 nens i nenes, molts enviats a Gran Bretanya, a França i a la Unió Soviètica. Molts nens no van tornar. Unes 500000 persones van marxar cap a França entre el gener i febrer del 39, son republicans que tenen por de ser detinguts. Al arribar a la frontera francesa es separaven els homes i les dones, els homes anaven a caps de concentració de la platja i les dones en un poble de l’interior. Molts d’aquests homes es veuen involucrats en la segona guerra mundial.