Baudelaire i la Poesia Moderna: Anàlisi de Les Flors del Mal, Spleen i Ideal

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

Baudelaire i la Poètica Moderna

Charles Baudelaire és a l'origen de la poesia moderna per diverses raons:

  • És el primer que concep la ciutat com a objecte artístic. La naturalesa s’ha extingit i Baudelaire proposa l’assumpció radical de la metròpolis i de la massa anònima.
  • Refusa admetre cap restricció en la tria artística dels temes; reemplaça la concepció tradicional de la bellesa artística. Per a protegir-la de la trivialitat, la bellesa ha de ser estranya.
  • Té una tendència a crear situacions deliberadament antirromàntiques.
  • Refusa la inspiració romàntica: el poema ja no és el resultat d’una il·luminació, sinó d’un treball meticulós.
  • Proposa una nova poètica: la veritable funció de la poesia és la imaginació, concebuda no com la capacitat d’inventar noms ficticis, sinó com la descoberta d’una suprerealitat que existeix al món.

"Les flors del mal": Un Títol Paradoxal

El títol Les flors del mal evoca un món de paradoxes implícites en el contrast del mateix títol. El terme "mal" expressa el ventall complet dels temes principals de Baudelaire: tedi, mort, depressió, angoixa, desesperació, sofriment moral i físic. Però l'originalitat del títol es troba en l'associació de la bellesa i el mal, un oxímoron que suggereix l'operació alquímica d'extreure bellesa (poesia) del tema del mal.

A diferència de la poesia tradicional, que es basava en la bellesa serena del món natural per a expressar les emocions, Baudelaire va sentir que la poesia moderna havia d'evocar els aspectes artificials i paradoxals de la vida. Pensava que la bellesa podia evolucionar, amb independència de la natura i alimentada fins i tot pel pecat.

"Spleen" i "Ideal": La Dualitat Baudelairiana

El resultat d'aquesta nova visió va ser la confrontació entre dos mons: "spleen" i "ideal". Spleen significa tot el que està malament al món: mort, desesperació, solitud, assassinat i malaltia. Per contra, l'ideal representa la transcendència de la dura realitat de l'spleen, on l'amor és possible i els sentits s'uneixen en èxtasi.

Baudelaire fa servir el tema de l'amor i de la passió per a expressar aquesta interacció entre l'ideal i l'spleen. Aquesta ambivalència entre l'ideal i l'spleen també s'expressa en l'assimilació de l'amant del poeta a un cadàver putrefacte en La carronya. És important recordar que l'spleen del poeta és inevitable: ocorre malgrat els seus intents per fugir de la realitat.

Entradas relacionadas: