La Bauhaus: Art, Arquitectura i Disseny
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Orígens i objectius
La Bauhaus (de l'alemany "casa de la construcció") fou una escola d'art, arquitectura, disseny i artesania fundada el 1919 a Weimar. L'arquitecte Walter Gropius tenia com a principal objectiu cercar, en totes les disciplines, els vincles entre el disseny funcional i reduït i les necessitats de l'home modern. Presentava l'ambiciosa finalitat de transformar la societat de l'època a partir del treball artístic interdisciplinari, explotant els lligams entre la indústria i l’art tradicional.
Les relacions amb l'ideari del grup holandès De Stijl són remarcables. Es buscava trencar amb la tradició decimonònica dels estils, donant importància a la funció dels productes, a partir de la geometria pura i formes elementals.
Etapes de la Bauhaus
La Bauhaus es va desenvolupar en tres etapes:
Primera etapa: Weimar (1919-1925)
S'estableixen les bases dels ensenyaments amb Gropius com a principal dirigent.
Segona etapa: Dessau (1925-1932)
Amb un edifici de nova planta dissenyat per Walter Gropius.
Tercera etapa: Berlín (1932-1933)
Període en el qual la Bauhaus va potenciar el nou disseny a partir dels preceptes de De Stijl (Rietveld i la seva cadira) i la importància del racionalisme. Aquesta etapa va finalitzar amb la clausura definitiva executada pels nazis.
Artistes com Kandinsky (des de 1922), Oskar Schlemmer (des de 1923), o Paul Klee (des de 1921, aproximadament de 1923 a 1929) van formar part d'aquest període.
Principis Estètics i Disseny
Les primeres produccions buscaven, mitjançant la sobrietat i les línies i formes geomètriques bàsiques, una estètica universal i funcionalista on la idea (l'objectivitat) imperés per sobre de la sensació o la inspiració (la subjectivitat).
La cadira de llistons de Breuer és el principal precedent dels dissenys experimentals de cadires d'estructures tubulars. La coneguda cadira Wassily, anomenada Model B3, de Breuer esdevé un pas endavant en relació a la cadira de llistons (1922), ja que assoleix la comoditat i aporta una gran innovació en la utilització dels tubs d'acer niquelat.
Mies van der Rohe i la Bauhaus
Mies van der Rohe, arquitecte alemany, va dirigir la Bauhaus els últims anys (1930-1933). Més enllà de les seves aportacions en l'àmbit arquitectònic, basades en el coneixement a la perfecció dels materials per configurar estructures innovadores, modernes i funcionals, Van der Rohe destaca en el disseny de mobiliari. En aquesta disciplina, la seva creació més coneguda és la cadira Barcelona (model MR-90).