'Bearn o La sala de les nines': Anàlisi de Personatges i Context

La història transcorre a finals del segle XIX, entre 1860 i 1900. És una època en què la noblesa té molta importància i el clergat és molt influent.

L'acció es desenvolupa principalment en un àmbit rural, a la casa pairal dels Bearn, situada a prop d'una ciutat (possiblement Palma). La casa està apartada, i s'ha de caminar una mica per arribar-hi. També apareixen les ciutats de París i Roma com a escenaris secundaris. Podem considerar l'obra una novel·la simbolista, en part per l'episodi de "la sala de les nines".

Els fets no es narren de manera lineal i coherent; és a dir, en començar l'obra, ja sabem que la història principal ha acabat. Comença pel final, relatant que els senyors han mort, i continua amb l'explicació retrospectiva de la vida de don Toni Bearn.

Llorenç Villalonga (1897-1980) va néixer i morir a la Ciutat de Mallorca. La seva mare era maonesa i el seu pare, un militar mallorquí. Va estudiar medicina i s'especialitzà en psiquiatria. Fou escriptor bilingüe. Inicialment, havia adoptat una actitud hostil envers els intel·lectuals catalanistes de Mallorca. Bon coneixedor de la literatura francesa, la seva obra acusa la influència de Voltaire, d'Anatole France i de Marcel Proust.

És un senyor ric del camp que té una gran casa i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, una mica menut, lleig i té uns ulls petits, vius i voltats d'arrugues. Vestia hàbit franciscà i portava una perruca blanca. És treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil i dialèctic, i li agraden els clàssics francesos. Representa una noblesa il·lustrada i decadent.

És la dona de don Toni, i també la seva cosina germana. És una dona molt bella amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament, però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i és amable. És l'ideal de dona cristiana: moralment correcta i tradicional.

És el narrador, fill de pare jornaler i de mare collidora, encara que mai no els va conèixer. Es crià amb els senyors, don Toni i dona Maria Antònia. Té els ulls negres (com sa mare, que a més era molt bella), és fort i àgil. Estudia al Seminari, a la ciutat. És un amant de la literatura i la poesia dels clàssics grecollatins. Al llarg de la seva vida pateix molts conflictes interiors, tant morals com sentimentals. És bastant conservador i no està gaire d'acord amb les noves idees sobre la igualtat social i la desaparició dels estaments i privilegis.

És la neboda òrfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que Joan. És ben educada i té una bellesa perfecta. Als divuit anys se'n va anar a París, on es gastava els diners dels senyors. És llesta i no té escrúpols. És el model de dona immoral, segons el cristianisme de l'època, i viu d'acord amb els ideals més lliures, associats a la Il·lustració i la modernitat.