Beethoven i Mozart: Característiques i Transició del Classicisme al Romanticisme

Ludwig van Beethoven: Pont entre Classicisme i Romanticisme

Beethoven representa la gran síntesi del classicisme i la primera part del romanticisme, actuant com a pont. És, alhora, un compositor clàssic i romàntic.

Característiques Clau de l'Obra de Beethoven

• L'eix fonamental de la seva música és la forma sonata, aplicada a la música de cambra i orquestral.
• Amplia la simfonia a quatre moviments, introduint un canvi significatiu en el tercer moviment.
• Ampliació de l'orquestra i gran control del llenguatge musical i la tècnica compositiva.
• És considerat el primer romàntic: el compositor s'identifica com a artista, deixa d'estar al servei de la cort i crea amb total llibertat, reflectint la seva genialitat i els canvis socials de l'època.

1792-1802: Primer Període (Escola de Viena)

Viena és el lloc de referència de la seva formació musical. Adopta la forma sonata haydniana. Durant aquest període, compon la seva primera obra simfònica important, la Simfonia núm. 1 en Do major.

La Simfonia núm. 1 i la Crisi Personal

La Simfonia núm. 1 en Do major s'estrena el 1800. En aquesta època, Beethoven pateix l'inici de la sordesa, fet que li provoca una gran crisi personal i el sentiment d'incomprensió. Tot i la influència de Haydn i Mozart, introdueix canvis a la forma sonata:

• Majestuositat en la introducció (ús d'instruments).
• Complexitat dels elements melòdics i robustesa de l'estructura rítmica.
• Riquesa del desenvolupament harmònic.

Meticulositat i el Paper del Piano

Beethoven era meticulós en l'escriptura; no volia interpretacions lliures, sinó que es fes exactament el que ell manava, buscant la màxima perfecció. Aquesta intensitat en el desenvolupament fa que les seves obres majors tinguin més durada. Ell mateix les transcrivia.

El seu gran amor pel piano es demostra en el paper protagonista que li atorga. Les sonates per a piano són fonamentals, incloent-hi sonates de tall clàssic i sonates lliures. Les seves primeres sonates són per a violí i piano. El seu període plenament romàntic es comença a veure a partir de la Tercera Simfonia.

Wolfgang Amadeus Mozart: El Geni del Classicisme

Mozart posseïa una capacitat d'inspiració extraordinària. És considerat un geni, tot i que la seva figura no es va analitzar profundament fins al segle XVIII. La seva és una genialitat prometeica i fàustica: renuncia a l'estil de vida gentil per viure la vida plenament.

Estil i Innovació Musical de Mozart

Té una capacitat prodigiosa i és l'hereu directe del classicisme musical de Haydn. Mozart va entendre que el classicisme havia arribat al seu fi i que calia iniciar un nou període. Les seves obres es caracteritzen per:

• Temes tancats i melodia perfecta.
• Una manera particular de comprendre la composició: reutilitza temes, transformant-los mínimament amb la instrumentació.
• No li importa la monotonia perquè la transforma constantment.

Un exemple d'aquesta innovació es troba en la Simfonia núm. 25, on el primer moviment Allegro mostra una explosió instrumental. Conserva l'agressivitat clàssica, però aporta elements nous, donant un gran protagonisme als instruments de corda.