Estat de Benestar i Lleis Educatives: Anàlisi Comparativa

L'Estat de Benestar i els seus Objectius

Per començar, tenint en compte que l'estat de benestar va néixer a finals del segle XIX, fruit dels interessos del capitalisme i les seves institucions polítiques, però, d'altra banda, de les condicions de la classe treballadora, el conflicte social, els drets laborals, socials, sexuals i reproductius, podem dir que l'estat de benestar té com a objectiu la millora de les condicions de vida dels individus i assegurar la igualtat d'oportunitats dels ciutadans (Molina, 2008). L'estat de benestar intervé en el procés de sostenibilitat de la vida i en el conflicte capital-vida almenys de tres maneres:

• Defensant el conflicte.
• Intervenint en la distribució primària desigual que es dona en els mercats.
• Assumint o no responsabilitats directes en els processos de regeneració del benestar.

Els 10 Elements del Benestar segons Marta Nussbaum

Marta Nussbaum identifica 10 elements per poder avaluar els estàndards de benestar que volen oferir igualtat de condicions:

• Vida.
• Corporalitat humana.
• Corporalitat integral.
• Sensacions, imaginació i pensaments.
• Emocions.
• Raó pràctica.
• Possibilitat de sentir-se vinculat en un lloc, ja que no tenir capital social és símptoma de pobresa.
• Respecte a altres espècies.
• Jugar (tots, no només els infants).
• Control sobre l'entorn.

Estructuració de les Polítiques Socials

Tenint en compte tot al que es refereix l'estat de benestar, ara esmentaré quina és l'estructuració de les polítiques socials:

• Contribueix a la redistribució dels recursos econòmics, compensant el repartiment tendencialment no equitatiu que es deriva de la dinàmica de mercat. L'estat de benestar ha d'intervenir en aquesta línia.
• Impulsa la igualtat d'oportunitats, de tracte o de resultat.
• Ofereix seguretat enfront de determinades contingències o riscos.
• Preveu, pal·lia o reverteix situacions d'exclusió social.
• Facilita la construcció de llaços relacionals, vincles comunitaris o cohesió social.

Comparativa de Lleis Educatives: LEC, LOE i LOMQE

Les lleis educatives que compararem són la LEC (Llei d'Educació de Catalunya), la LOE (Llei Orgànica d'Educació) i la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa).

Característiques de la LEC

• La LEC, aprovada l'any 2009, realitza les proves avaluatives de 6è de primària i l'ESO abans de la implementació de la LOMQE.
• Augment de l'autonomia de centre en la LEC, igual que en la LOMQE.
• La LEC dona molta importància a la participació i implicació en el temps lliure.
• La LEC reconeix l'educació infantil, especialment el segon cicle, ja que a Catalunya es considera molt important l'estimulació que han de rebre els infants.
• La LEC regula les escoles concertades i públiques.
• La LEC estableix el català com a llengua vehicular i opta pel bilingüisme i/o el trilingüisme.

Característiques de la LOE

• La LOE, aprovada pel PSOE, treballa per desenvolupar les competències i habilitats de les persones a través de continguts concrets.
• Tracta la diversitat, a diferència de la LOMQE, que no la tracta en el seu currículum ocult.
• Per a la LOE, l'educació bàsica és l'educació primària i secundària.

Característiques de la LOMQE

• La LOMQE, aprovada el 2014, no reconeix l'educació infantil.
• Recull l'escola pública, concertada i privada.
• Reconeix el castellà com a llengua oficial.

Similituds entre la LEC i la LOMQE

La LEC i la LOMQE tenen en comú la privatització de l'ensenyament, així com l'aïllament d'un model de gestió democratitzada dels centres per introduir una visió neoliberal del sistema educatiu públic.

La LOMQE com a Reforma de la LOE

Per tant, la LOMQE no és una nova llei d'educació, sinó una reforma de la LOE aprovada el 2006. No tot el seu articulat té el caràcter de llei orgànica. Per tant, per determinar quin procediment s'ha de seguir i amb quines majories s'ha d'aprovar, cal establir prèviament quin és l'objectiu cercat: una nova llei d'educació, o una reforma i, en aquest cas, de quin article.

Canvis Introduïts per la LOMQE

La modificació normativa de la LOMQE aprovada al desembre del 2006 no va derogar-la, sinó que principalment va canviar el calendari d'implementació de la reforma que la LOMCE va fer de la LOE. La LOMQE ha introduït canvis com, per exemple, la modificació d'alguns currículums i l'atorgament a les proves d'avaluació d'un caràcter bàsicament mostral, excepte per a les proves de batxillerat, que tindran validesa acadèmica exclusivament per a l'accés a la universitat.