Benjamin i Adorno: Art, Aura, Autenticitat i Indústria Cultural

Benjamin: L'atrofia de l'aura de l'obra d'art

Les obres d’art, amb l’impacte de les noves tècniques de reproducció com la fotografia, entren en una nova era i tenen una nova funcionalitat. L’obra singular, amb les noves tecnologies, té la possibilitat de reproduir-se de forma il·limitada, així es destrueix una dimensió d’aquesta obra: la seva aura, el hic et nunc, és a dir, la seva existència exclusiva en el lloc en què es troba, que és el que constitueix l’autenticitat, que al seu torn determina el seu lloc en la història. Cada obra singular pertany a una tradició cultural.

A què es lliga el mode auràtic de l'art?

Està relacionat amb l’autenticitat d’una peça, l’aquí i l’ara d’un original. Té a veure amb la tradició i la seva caiguda; és la liquidació de la tradició (l’herència actual).

Adorno: Què és l'art autèntic i a què s'oposa?

L’art autèntic segons Adorno és un art autònom que ‘refracta’ la societat de la qual és producte i parla tant del món existent com del no existent, de la utopia, del que hauria de ser i es resisteix a la raó identificant. L’oposa a l’art mercantilitzat o ideològic que ha esdevingut en la indústria cultural, ja que aquest persegueix la liquidació de l’autonomia individual (a la dominació i opressió).

Adorno: L'art com a fet autònom i social

Per a Adorno, l’obra d’art és autònoma perquè només es deu a l’art. Però l’art davant de la realitat posseeix una càrrega social sense pretendre-ho. L’art autèntic serà aquell que resisteix la indústria i que tot i ser autònom, reflecteix la societat, conté també la utopia del món que hauria de ser. L’art autèntic és un fet social tot i la seva autonomia, exemplifica la raó estètica, mimètica.

Comentari sobre "ha llegado a ser evidente que nada..."

Frase extreta del llibre Teoria Estètica d'Adorno, afirma que ja res és evident i es pregunta pel dret d'existència d'aquest, tenint en compte el seu context històric. Adorno vol justificar l'art dins d'un món on han passat desgràcies. Es veu decebut davant les manifestacions d'art perquè van complir les expectatives i van ser incorporades al sistema, perdent així la seva llibertat. L'art autèntic és aquell que busca un contingut (és autònom) i és el que té dret a existir. Però el seu dret a mesura que la distància que el separa del món empíric és colmada per la indústria cultural.