Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March: Pioners de la Literatura Catalana

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el 18 de Mayo de 2025 en catalán con un tamaño de 4,02 KB

Bernat Metge. Característiques: esperit crític, preocupació estilística, independència intel·lectual, humanista. Va començar la seva trajectòria professional en la cancelleria reial formant part d'un grup selecte de funcionaris encarregats de redactar els documents de la monarquia. Va entrar en contacte amb els nous corrents culturals de l'humanisme italià i va contribuir a crear un model de prosa culta. Els secretaris de la cancelleria reial tenien accés a la cultura en llatí. Obra de Bernat: Sermó (1381), Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Història de Valter e Griselda (1388), Apologia (1395). El Somni va ser redactat amb la intenció de defensar-se de les acusacions i d'aconseguir la rehabilitació davant del nou rei. Estructura:

llibre primer: Metge posa en dubte l'aparició del rei, perquè no creu que l'ànima sigui res després de la mort del cos. Comença un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.
llibre segon: Es tracten les circumstàncies que van envoltar la mort d'aquest rei; Déu li ha fet morir perquè els enemics de Metge mostraren la seva maldat.
llibre tercer:
- 1a part: Orfeu explica el seu amor per Eurídice i la seva baixada a l'infern per a recuperar-la després d'haver mort per ella.
- 2a part: Tirèsies aprofita el relat d'Orfeu per a introduir el tema de l'amor i efectuar un atac violent contra la passió i la perversitat femenina.
llibre quart: Metge replica Tirèsies amb un elogi d'algunes dones singulars i fa una invectiva contra els homes en què replica un a un tots els arguments de Tirèsies contra les dones.

Estil: la varietat estilística va des de les oracions curtes i ràpides dels moments més emotius del diàleg fins als períodes amplis i elegants dels paràgrafs més expositius. Hi ha una voluntat de dignificar el vulgar mitjançant l'adaptació de recursos de la llengua llatina, amb presència de construccions llatinitzants, com gerundis, hipèrbatons, ablatius absoluts i iniciacions.

Jordi de Sant Jordi. Va servir a Alfons el Magnànim quan aquest només era príncep i va ocupar el càrrec de cambrer reial.

1420: va acompanyar al rei a unes expedicions.
1423: va ser capturat durant un combat militar i va caure en poder del condottiere Francesco Sforza; es reflecteix en D'essert d'amics, de béns e de senyor.

OBRA: divuit poemes escrits entre 1416 i 1424, composta en una llengua que volia ser occitana trobadoresca (híbrid d'occità i català). La seva poesia és arcaïtzant i està plena de referents trobadorescos. La seva poesia expressa subjectivitat que adopta un to malenconiós i nostàlgic.

Ausiàs March. Va néixer a Gandia l'any 1400, fill de Pere March i d'Elionor Ripoll. Va ser armat cavaller molt jove i va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim. OBRA: va ser poeta cortesà, poesia trobadoresca.

Primer autor de la nostra literatura que escriu poesia culta en un català sense provençalismes.
En les seves composicions, l'experiència amorosa es combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia.

CONCEPCIÓ DE L'AMOR: anhel d'aconseguir un amor purament espiritual, però és impossible per causa de la dama i ell mateix. Aquest reconeixement del fracàs és el que humanitza la seva poesia i la fa convincent i versemblant psicològicament. L'amor és un dilema tràgic, un engany o una passió destructora. Fa que un to adolorit impregni la seva poesia. CLASSIFICACIÓ DE L'OBRA: cants d'amor, cants de mort i cants morals. ESTIL: estructura formal s'ajusta a la poesia trobadoresca (ús del decasíl·lab amb censura en la quarta síl·laba i l'octava decasíl·lab). La llengua es caracteritza per la precisió conceptual, per la immediatesa col·loquial, la concisió i densitat expressiva, i una sintaxi complexa. ÚS DE RECURSOS EXPRESSIUS: comparacions, imatges, antítesi, primera persona.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: