Bernat Metge i el Prehumanisme Català: Anàlisi de la seva Obra

Bernat Metge (1340-1413)

En aquesta obra, Metge fa una paròdia d’un sermó. L’autor era un notari i intel·lectual, a més sabia llatí i retòrica. Treballava a la cancelleria reial.

Antoni Canals és un contemporani d’aquests autors, era partidari de llegir els clàssics perquè la cultura havia d’estar traduïda a la llengua vulgar. Sant Vicent Ferrer li dedica un sermó a Sant Geroni, que va traduir la Bíblia. Sant Vicent Ferrer conta una etapa de la vida d’aquest Sant i diu que el donen per mort i quan van a soterrar-lo desperta. Li peguen per haver estat estudiant els textos pagans (clàssics). L’ensenyament és que no s'estudien els escriptors i textos pagans perquè no salvaran l’ànima.

Per contrari, Antoni Canals tradueix obres de Sèneca al català. A partir del S.XVI hi ha un moviment cultural en la línia de major demanda dels textos pagans (clàssics) i que construeix el prehumanisme català. No tots els historiadors diuen que haja existit aquest moviment, però el representant més clar és Bernat Metge.

Metge planteja un univers diferent, intel·lectual però que parteix dels autors clàssics interpretats de manera esteticista. En el cas de Metge trobem preocupacions filosòfiques.

S’interroga sobre qüestions del dogma, a Lo Somni ho podem veure amb nitidesa. Els partidaris de l’humanisme s’interrogaven sobre la fe. Una altra obra és el seu sermó paròdic. Al Sermó hi ha un passatge que podria donar la clau de Lo Somni, que Bernat Metge és un escèptic que enganya al lector i, a més, es burla. En realitat, Metge a Lo Somni no es presenta com un ateu, però sí dubta sobre la fe cristiana.

Així, contant el maltracte de les dones cap al jo passiu.

El narrador protagonista se’n va anar a l’hospital d’en Clapés. Els hospitals a la València medieval eren unes institucions caritatives que acollien a la gent que vivia al carrer. Jaume Roig era metge i sabia el funcionament perfecte de l’hospital. Els hospitals estaven finançats pels poders públics. A l’hospital la primera dona que es troba és l’hospitalera. Ella i l’ajudanta l’escorcollen a veure si duia diners i com no en troba li diu que sense llençols dormirà i que demà anirà a buscar diners. A més, si estaven malalts els feien una dieta però a ell li donen una verdura i mai carn. A peu se’n va anar a Catalunya amb un cavaller (recorda les novel·les picaresques).

Sermó

El Sermó es presenta com una paròdia, està escrit en vers. Usa una mètrica pròpia dels Haviols que és la codolada. La codolada alterna els versos de vuit en quatre. La forma orienta cap al significat, per exemple, ja diu que és una obra per a riure. Inverteix tot el que diuen altres predicadors.

Inicia el sermó amb un tema que no és bíblic. El tema diu “Qui vulga viure que seguesca el temps, sinó ho fas el trobaràs sol i sense diners” també fa pregar l’Ave Maria. Després ve l’explicació del tema. El sermó és una sèrie de consells morals fent burla. Dos versos molt coneguts són: “Siats de natura d’anguila en quan farets” Sigueu de natura d’anguila en tot allò que fareu. És a dir, no mostrar mai les nostres cartes. Aquests versos estan relacionats en Lo Somni.

El seu objectiu era enganyar al lector i ho va fer. Estava dotat d’una gran cultura. Aquesta obra és significativa. Forma part d’una edició menuda de Bernat Metge i Anselm Turmeda.