Bertrand Russell i Thomas Kuhn: Inducció, Paradigmes i Revolucions Científiques

Bertrand Russell: El Problema de la Inducció

El fragment següent pertany a Los problemas de la Filosofia, capítol 6, “La inducció”, de Bertrand Russell (1872-1970).

Context Filosòfic de Russell

Russell fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels pensadors més influents del segle XX a Gran Bretanya. Pertany al corrent del neopositivisme, fortament influenciat per l’empirisme. Aquest corrent es caracteritza per:

• Una crítica a la metafísica.
• La fundació de la filosofia analítica.
• La dedicació a la lògica.
• Considerar la ciència com el criteri de veritat per excel·lència.

Algunes de les seves obres destacades són:

• Lògica i Coneixement
• Filosofia del Desenvolupament

L'Epistemologia i el Coneixement Científic

Russell es va centrar en el coneixement produït per la ciència, preguntant-se quan podem afirmar que sabem alguna cosa. Per a això, va distingir dos tipus d'accés al coneixement:

1. Accés directe: El que arriba a través dels sentits.
2. Inferència: La conclusió que podem extreure sense haver observat directament la causa.

Tot seguit, analitza les inferències més abundants: la deducció i la inducció.

La Problemàtica del Coneixement Inductiu

El fragment analitzat se centra en la problemàtica del coneixement inductiu, criticant el fet de donar certesa absoluta a un coneixement obtingut per inducció. Amb la inducció, partim de premisses particulars per arribar a una premissa general. Aquesta conclusió, tot i que ens aporta certesa, mai serà absoluta, sinó només amb major o menor probabilitat.

Russell afirma que, malgrat que no ens puguem fiar completament de les nostres induccions, és útil fer-ne ús en la nostra vida quotidiana.

Teoria de Classes de Russell

Russell també va plantejar una teoria de classes, basada en la idea que es pot definir qualsevol conjunt de la realitat. Les propietats d'aquest conjunt determinen les condicions que s'han de complir per pertànyer-hi.

Thomas S. Kuhn: Paradigmes i Revolucions

Thomas S. Kuhn (1922-1996) fou un físic i filòsof nord-americà que va voler oferir una explicació històrica de la ciència. Es va dedicar a la filosofia de la ciència, on va escriure obres cabdals com L'estructura de les revolucions científiques i La revolució copernicana.

Anàlisi de La Revolució Copernicana (Fragment 1)

Aquest fragment pertany a La Revolució Copernicana (pàgines 182-183). La revolució copernicana va ser un moment fonamental per a la cultura, ja que va implicar un canvi radical en l'àmbit de la ciència.

Va ser una revolució astronòmica, passant d'un model clàssic a un model nou plantejat per Nicolau Copèrnic.

El Canvi de Model Astronòmic

El model antic (geocèntric) establia que tot girava al voltant de la Terra. Aquest model va patir moltes modificacions fins que va arribar un moment en què va resultar insuficient. Llavors, Copèrnic va plantejar un nou paradigma (heliocèntric).

L'Estructura de les Revolucions Científiques (Fragment 2)

Aquest fragment pertany a l'obra cabdal de Kuhn, L'estructura de les revolucions científiques.

El pas d'un model antic a un model nou, com el proposat per Copèrnic, comporta una revolució científica. Aquesta revolució significa un canvi de paradigma, és a dir, un nou model explicatiu bàsic amb les seves característiques corresponents. Això implica que totes les explicacions científiques posteriors s'articularan al voltant d'aquest nou model.

Tipus de Canvis Científics segons Kuhn

Kuhn va distingir dos tipus de canvis en el desenvolupament de la ciència:

• Canvis normals: Es produeixen dins del mateix paradigma establert (Ciència Normal).
• Canvis revolucionaris: Representen un canvi complet de paradigma.