El Bienni Conservador (1933-1936): Crisi i Revoltes

La Crisi de la Coalició Republicanosocialista

La coalició republicanosocialista va enfrontar diverses crítiques per les seves reformes:

• La dreta, les organitzacions patronals, l'Església i l'Exèrcit es van oposar fortament a les reformes.
• Les reformes semblaven lentes i insuficients a l'esquerra obrera (anarquistes i comunistes), que creien en la necessitat de dur a terme una revolució social immediata.
• Els republicans de centre i moderats es van preocupar pel contingut d’algunes reformes, com la religiosa.

La República va enfrontar diversos problemes econòmics, com l'atur agrícola i el repartiment desigual de la terra, agreujats per la crisi econòmica del 1929. Això va generar desconfiança entre els empresaris industrials i els grans propietaris agrícoles, incrementant l'atur fins a uns 600.000 desocupats. El deteriorament econòmic va provocar un augment de la conflictivitat social, amb vagues i violència política.

La pèrdua de popularitat i el desgast de la coalició de partits que donava suport al Govern va anar augmentant durant el 1933. Amb la dreta en reorganització i les repercussions de l'escàndol de Casas Viejas, la crisi econòmica va fer més difícil la col·laboració entre republicans i socialistes. Alcalá-Zamora va retirar la confiança al govern i va nomenar Diego Martínez Barrio president d'un nou gabinet amb la intenció de dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals el 19 de novembre de 1933.

El Bienni Conservador i les Eleccions de 1933

Les eleccions del 19 de novembre de 1933 van ser les primeres en què les dones van poder votar a Espanya. La dreta, coalitzada, va formar una única candidatura, mentre que l'esquerra es va presentar en candidatures separades. Malgrat que la CEDA de Gil Robles i el Partit Republicà Radical de Lerroux van guanyar més d'un centenar de diputats cadascun, no van obtenir una majoria suficient per governar en solitari.

Els Governs de Centredreta: Reversió de les Reformes

El nou govern va revertir les polítiques reformistes del bienni anterior:

• Reforma Agrària: Es va establir la devolució de terres a la noblesa, es va anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d'Extremadura i es va permetre la llibertat de contractació, provocant una baixada dels sous dels jornalers.
• Reforma Religiosa: Es va intentar contrarestar la reforma religiosa amb més finançament per al culte i el clergat.
• Exèrcit: El govern va aprovar una amnistia per a tots els qui s'havien revoltat amb Sanjurjo el 1932.
• Educació: Es va reduir el pressupost.
• Administració Local: Van destituir ajuntaments republicans i socialistes, substituint-los per comissions gestores.

Radicalització Obrera i la Revolta d'Astúries (1934)

La política conservadora va fer que el PSOE i la UGT, liderats per Largo Caballero, es van radicalitzar. Els socialistes van organitzar una vaga general a les zones rurals amb vagues i manifestacions. A Astúries, els obrers i els miners es van unir per prendre el control de la regió, aprofitant la seva disposició d'armament. Els generals Franco i Goded van reprimir violentament la insurrecció.

L'Estat Català i els Fets d'Octubre de 1934

L’entrada de la CEDA al govern es va veure com una amenaça a la República i a l’autonomia de Catalunya, perillant les competències de la Generalitat i els recursos econòmics necessaris. El president de la Generalitat, Lluís Companys, el 6 d’octubre va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i va cridar a la vaga general per impulsar un nou ordre federal.

La crida a la insurrecció va tenir poc suport, sent seguida principalment pels Mossos d'Esquadra, alguns ajuntaments, obrers socialistes i comunistes, i escamots armats que van defensar la Generalitat amb barricades. A causa d’això, el govern va proclamar l’estat de guerra a Catalunya i el general Domènec Batet va acabar amb la insurrecció i va detenir el govern català i Azaña.

La Crisi Irreversible del Bienni Conservador (1935-1936)

El 1935, es va formar un nou govern amb Lerroux com a president, i amb cinc membres de la CEDA. Aquest govern va començar a implementar canvis contraris a les reformes, com restringir les autonomies, anul·lar el divorci i la negació de poder expropiar les terres.

La proposta de Constitució no va ser aprovada perquè el govern va entrar en una crisi irreversible. Les disputes entre els partits del govern de centredreta es van accentuar i els escàndols de corrupció que afectaven Lerroux van causar el seu descrèdit. Això va portar el president de la República, Alcalá-Zamora, a convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.