Bienni Conservador (Negre) 1933–1936: caiguda, eleccions i revoltes

Bienni Conservador (Negre) (nov. 1933 – feb. 1936)

Context i caiguda del govern d'Azaña (setembre 1933)

Setembre 1933: caiguda del govern d'Azaña. Fets de Casas Viejas. Hi havia una incompatibilitat entre Alcalá Zamora i Azaña. Situació de crisi econòmica: fugida de capitals i males collites. Es dissolen les Corts i es convoquen eleccions.

19 de novembre de 1933: eleccions

Eleccions 19 de novembre de 1933

Dreta reorganitzada

• Oposats a la República: JONS (R. Ledesma) // FE (J. A. Primo de Rivera) // Monàrquics (J. Calvo Sotelo) // Carlins (Manuel Fal Conde).
• Acceptaven la República amb l'objectiu de transformar-la: CEDA (Gil Robles).

Campanya electoral: divisió profunda de la societat espanyola.

Posicions durant la campanya

• Socialistes: advertien que Gil Robles era feixista i que podria haver una revolució social si guanyava la dreta.
• Dreta: proposava revisar la Constitució, suprimir la reforma agrària i concedir amnistia a Sanjurjo.

La dreta al poder

Resultats de les eleccions de novembre de 1933: triomf de la dreta/centre. Govern presidit per Alejandro Lerroux. La CEDA no entra al govern de moment. A Catalunya triomfa la Lliga. Inici del Bienni Conservador (Negre).

Contrareforma

Objectius i mesures:

• Paralitzar la reforma agrària.
• Disminuir els pressupostos d'educació.
• Augmentar el pressupost per a l'exèrcit.
• Amnistia general i suport als militars implicats (Sanjurjo).
• Promoure generals antirepublicans (Franco cap d'Estat Major de l'exèrcit).
• Pagar càrrecs a l'Església i permetre el retorn de la Companyia de Jesús.
• Reducció de salaris i augment de la jornada laboral.
• Paralització del procés autonòmic del País Basc.

Revolució d'octubre de 1934

PSOE + UGT (Largo Caballero) → insurrecció armada i vaga general. Context europeu: Hitler al poder.

Motiu de l'esclat de la revolta

Entrada de la CEDA al govern (4 d'octubre de 1934). Vaga general: la CNT no s'hi va afegir; la insurrecció només triomfa a Astúries. El govern declara l'estat de guerra i la repressió està dirigida per Francisco Franco.

Revolució d'Astúries (5–18 d'octubre de 1934)

Vaga general el dia 5 d'octubre: èxit absolut. Uns 100.000 treballadors (50% miners). Sindicats UGT i CNT formen l'UHP (Unió/Unión Hermanos Proletarios).

• Ocupacions: Gijón, Avilés, Trubia, Mieres. Proclamació d'una república obrera i camperola.
• Del 6 al 9 d'octubre: lluita per l'ocupació d'Oviedo.
• Reacció del govern (Gil Robles): direcció de la repressió per part del general Francisco Franco. Ordena la intervenció de les tropes africanes de la Legió.
• Del 10 al 18 d'octubre: l'exèrcit recupera el control d'Astúries.
• Final: la insurrecció fracassa; els principals dirigents són detinguts o exiliats; prop de 30.000 detencions; més de 1.300 morts.
• Aida Lafuente ("La Rosa Roja d'Astúries") va morir lluitant contra l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel tinent coronel Yagüe, a les ordres del general Franco.

Comentari final

El període 1933–1936, anomenat Bienni Conservador o «Bienni Negre», es caracteritza per la reacció política i social contra les reformes de la Segona República, la forta polarització política i l'ús de la força militar contra moviments obrers i regionals.