El Bienni Conservador a la Segona República Espanyola (1933-1936)

El Bienni Conservador (1933-1936)

Els mesos previs a la victòria de les dretes es van caracteritzar per dos fenòmens:

• Radicalització de l'esquerra
• Radicalització de la dreta

En aquest context, Azaña va dimitir pels fets de Casas Viejas.

Es van convocar eleccions i va guanyar la dreta (novembre de 1933).

La dreta s'havia anat organitzant des de la República, abandonant l'antisistema per adaptar-se al republicanisme.

Els resultats van ser una reorganització de les dretes.

Principals Partits

• La CEDA: Formada a finals del 1932 i dirigida per José María Gil Robles. Era el gran partit de la dreta catòlica tradicional, que al principi rebutjava la República però que ara veia que reorganitzat i reunificat podia aspirar a transformar-la en favor seu (simpatitzaven amb el feixisme italià).
• Partido Radical: És el vell partit d'Alejandro Lerroux que s'havia anat dretanitzant i que ara era, més o menys, al centre.
• Renovación Española: De Calvo Sotelo, que aspirava a la tornada dels Borbons gràcies a un cop d'estat.
• Comunión Tradicionalista: Els carlins que van arribar a intentar pactar amb els alfonsins de Renovación el retorn de la monarquia.
• JONS: Que es va unir a la Falange, fundada el 1933 i dirigida per José Antonio Primo de Rivera.
• Sectors de l'exèrcit: Que no estaven agrupats en cap moviment concret, però que van protagonitzar alguns aixecaments militars, entre els quals destaca el del general Sanjurjo el 1932. Es van acabar agrupant en la Unión Militar Española.

Els resultats van donar la victòria a la dreta clarament, on van quedar amb la majoria dos partits: la CEDA i els radicals de Lerroux. Van quedar gairebé empatats, però va guanyar la CEDA.

En un principi, van ser els radicals de Lerroux els que van governar, deixant fora la CEDA per por del que podia passar. Bona part dels socialistes d'esquerra van dir que es revolucionarien si la CEDA arribava al poder.

Més tard, la CEDA va acabar governant juntament amb els radicals.

Accions del Govern de Dretes

Una de les coses que van fer va ser desmantellar les reformes que havia fet l'esquerra:

• Frenar la reforma agrària
• Frenar la reforma religiosa
• Revisar l'organització de l'exèrcit
• Revisar la política educativa (Escola)
• Paralització del projecte d'Estatut del País Basc

Reacció de l'Esquerra

Davant del nou període de la dreta, l'esquerra va dividir les seves posicions.

En el PSOE van aparèixer dos blocs:

• Largo Caballero: UGT i el sector més radical.
• Indalecio Prieto: Pretenia col·laborar amb les altres forces de l'esquerra per estabilitzar la República.

Conflicte a Catalunya

A Catalunya va seguir governant l'esquerra. Això va provocar xocs amb el govern central. El conflicte més important va venir per la qüestió dels rabassaires. La Unió de Rabassaires havia aconseguit des del 1931 que es reduïssin un 50% les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris. Això es va agreujar quan Companys va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat pagant un preu taxat als propietaris. Aquests van atacar, recolzant-se en la dreta de Catalunya.

Aquesta llei va ser desaprovada, però més tard Companys la va tornar a aprovar i el govern de Madrid va tenir l'excusa perfecta per empresonar Companys i els seus seguidors.

La Revolució d'Octubre de 1934

La Revolució d'Octubre de 1934 va venir marcada per les protestes de sectors obrers contra la "feixistització" del govern des que hi havia entrat la CEDA.

Des que la CEDA va arribar al poder, grups d'esquerra radical es van manifestar contra la dreta, com va passar el 5 d'octubre de 1934 a Astúries. On la vaga va durar dies i va ser reprimida per Franco, provocant una massacre.

Des de Catalunya, Companys volia ajudar, ja que pensava que Catalunya havia caigut en mans d'antirepublicans. I per tant, Companys va proclamar la República Catalana dins la República Espanyola (6-10-1934). Pretenia trencar amb la República de dretes i assentar les bases d'una nova república federal, des de Catalunya, a la qual animava a sumar-se la resta d'espanyols.

El govern d'Espanya va aturar el moviment, empresonant-los a tots.

Aquest fet va provocar la radicalització de les dretes, però també que les esquerres s'unissin i així es prepararia el retorn del Front Popular, ja que el govern de dretes tenia problemes. Això va fer que Alcalá Zamora demanés eleccions anticipades.