El bienni progressista

3. Era democràtic el sistema de la Restauració?

El règim electoral estava caracteritzat pel caciquisme, la corrupció electoral i l’abstenció generalitzada que facilitava la manipulació de les eleccions en benefici dels partits del torn. Va tenir la seua fortalesa principal en el món rural. Els cacis eren persones que influïen en el comportament dels electors.

El procés de preparació de les eleccions començava amb l’encasellat: el Ministeri omplia les caselles corresponents als districtes electores qmab els noms dels candidats que el govern tenia previst que ixiren elegits. Després el governador civil buscava l’acord amb els cacics per aconseguir ajustar els resultats electorals. Per aconseguir els resultats previstos, es recorria al frau electoral, es manipulava el cens(persones mortes o impedint vots) i les actes electorals, es compraven vot, s’incloïen falsos i s’amenaçava l’electorat amb coaccions de tota mena.

4. Les forces polítiques marginades del sistema

La Restauració va marginar de l’activitat política amplis sectors de la societat espanyola:

4.1. El republicanisme

A pesar de les divisions internes, compartien quatre punts bàsics:

* República com a forma d’Estat

* Reformes per afavorir els grups socials més necessitats(intervencionisme Estat)

* Fe en el progrés científic i educatiu

* Separació església i Estat

* Partido Republicano Posibilista dirigit per Emilio Castelar que es va integrar al Partit Liberal dirigit per Sagasta

* Partido Republicano Progressista liderat per Ruiz de Zorrilla, era l’únic que confiava en colp d’Estat per accedir al poder.

* Partido Republicano Centralista dirigit per Salmerón (més nombrós)

* Partit Republicà Federal dirgit per Pi i Margall que defensava la proclamació de la República com a resultat d’una revolta popular.

Els primers anys el Republicanisme es va caracteritzar pel seu retraïment electoral i pels intents insurreccional.

Durant els anys següents es va abandonar la via conspiradora i van crear una xarxa de casinos, ateneus, diaris, tertúlies per introduir-se en la societat.

Es va establir en sufragi universal masculí l’any 1890 i a la primeria del Segle XX es van enfortir nous sectors socials i econòmics. Els dos moviments més característics d’aquest republicanisme van ser el Lerrouxisme a Catalunya i el Blasquisme a València.