El Bienni Progressista (1931 - 1933): Reformes i Conflictes a Espanya

El Bienni Progressista (1931 - 1933)

A l’abril de 1931, amb la victòria de la República, es va iniciar el bienni progressista o bienni d’esquerres. Durant aquest període, veurem com les forces d’esquerres impulsaran un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar Espanya i, per tant, solucionar els problemes del país.

Reforma Agrària

La reforma agrària és la més important i ambiciosa. L’objectiu és posar fi al latifundisme, que existeix sobretot al centre i al sud de la Península, i al mateix temps, millorar les condicions de vida dels jornalers. Per tant, aquesta reforma és la més rellevant.

Largo Caballero, Ministre de Treball, elabora uns decrets previs a la reforma agrària, que establien que la reforma laboral havia de ser de 8 hores, o que els jornalers havien de ser del mateix municipi. Aquest decret congelarà els arrendaments. Aquestes mesures molestaran l’Associació Nacional de Propietaris de Finques, que iniciaran un boicot als decrets. Reduiran les hectàrees conreades o canviaran el tipus de conreus a uns que requereixen menys mà d’obra.

A partir del maig de 1932, s’iniciarà el debat per construir la reforma. Serà llarg i intens, i el cop d’Estat de Sanjurjo precipitarà l’aprovació de la llei al setembre. Aquesta llei tindrà com a objectiu expropiar milions d’hectàrees de finques als seus propietaris, els quals no les conreaven directament. Tot seguit, les repartirien entre els camperols. La llei afectarà, sobretot, províncies d’Andalusia, Extremadura i Castella i Lleó, però no solucionarà els problemes ni implicarà una transformació radical.

Per dur a terme la redistribució de les terres, es crea l’Instituto de Reformas Agrarias, que es trobarà amb greus problemes per dur a terme la seva feina, i es calcula que només s’hauran expropiat 90.000 hectàrees. A més, 10.000 famílies es veuran beneficiades a l’any. L’objectiu eren 60.000. Això va provocar que la gran esperança de la població passés a ser la gran frustració.

Reforma Religiosa

Intentaran reduir la influència de l’Església per secularitzar la població espanyola (fer-la laica). L’article 3 de la Constitució ja establia que Espanya no tenia religió oficial, i així s’establia la llibertat de culte, la supressió del pressupost del clergat, el matrimoni civil i el divorci. També es produirà la secularització dels cementiris. A més, es dissol la Companyia de Jesús (jesuïtes).

El 1933, s’elabora la Llei de Congregacions, que prohibirà a totes les ordres religioses dedicar-se al comerç, a la indústria i a l’ensenyament. Això acabarà provocant grans conflictes, ja que els sectors religiosos ho trobaran un atac i mobilitzaran els fidels en contra de la República. D’altra banda, les esquerres (sobretot anarquistes) desenvoluparan un sentiment anticlerical i es començaran a radicalitzar. Començaran a cremar espais religiosos, profanaran tombes, robaran…

Reforma Militar

L’exèrcit tenia problemes d’estructura i també d’actitud. El primer problema era l’excés de comandaments i el material vell i obsolet. El segon problema era la sospita de la poca predisposició a defensar la República. L’objectiu de la reforma consistia a democratitzar l’exèrcit i professionalitzar-lo.

Azaña elabora una llei, anomenada Llei de Retir de l’Oficialitat (1931), que oferia a qualsevol oficial en actiu la possibilitat de retirar-se però mantenir el seu salari. Això s’oferia a aquells oficials que tinguessin dubtes a l’hora de defensar la República per les seves conviccions. La segona mesura de la reforma consistirà en la supressió de capitanies o de càrrecs importants. També es va tancar l’acadèmia militar de Saragossa, perquè era d’on sortien militars favorables a un cop d’Estat.

A més, la reforma va ser rebuda com una agressió a la seva tradició. De fet, les sospites de la República sobre el malestar de l’exèrcit es van confirmar amb el cop d’Estat de Sanjurjo el 1932, que va fracassar, però va confirmar que l’exèrcit no era fidel a la República. Sanjurjo va ser condemnat a pena de mort, però finalment va ser només empresonat.