Bienni Progressista: Reformes Socials i Laïcisme a la Segona República

El Bienni Progressista: Reformes Clau de la Segona República

El Bienni Progressista va ser un període de reformes impulsat pel Govern de Manuel Azaña durant el bienni d'esquerres de la Segona República Espanyola. Aquesta política es basava en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista. Va ser l'obra de tota una generació de polítics que van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

La Reforma Sociolaboral i Agrària

L'arribada de la República va comportar l'aprovació d'una legislació sociolaboral significativa per als treballadors, impulsada pel socialista Largo Caballero. Entre les mesures més destacades es van concretar:

• La Llei de Termes Municipals.
• La Llei de Jurats Mixtos.
• La Llei de Cultiu Forçós.
• L'establiment de la jornada màxima laboral de 8 hores.

També va entrar en vigor una legislació que pretenia millorar la situació dels treballadors del món rural i urbà, i es van emprendre altres reformes de caràcter comercial, fiscal, hidràulic, industrial i agrari.

L'objectiu principal de la Llei de Reforma Agrària (1932) era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions, que haurien de ser els qui incentivessin la sortida de l'endarreriment industrial. La llei permetia l'expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa, mentre que les que estaven cultivades es podien expropiar indemnitzant els propietaris.

L'aplicació d'aquesta llei es va encarregar a l'Institut de la Reforma Agrària (IRA), que disposava d'un pressupost anual per a indemnitzar els propietaris expropiats i s'encarregava de facilitar els assentaments de les famílies camperoles. Però les complexitats legals i burocràtiques, i les limitacions pressupostàries, van convertir la reforma en una decepció per als llauradors pobres. Aquesta llei va tenir l'oposició radical de grans propietaris agrícoles i de propietaris de finques amb menys de 100 hectàrees. Aquest grup va fer causa comuna amb els interessos dels grans terratinents i es van convertir en enemics de la República.

Església i Laïcisme: La Secularització de la Societat

Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat. Es van acordar mesures com:

• La no confessionalitat de l'Estat.
• La llibertat de cultes.
• La supressió del pressupost de culte i clergat.
• La legalització del divorci i el matrimoni civil.
• La retirada dels crucifixos de les aules.
• La secularització dels cementiris.

A més, el govern republicà va prohibir que els ordes religiosos es dediquessin a l'ensenyament, un punt de gran controvèrsia.