Bienni rectificador i Revolució d'octubre (1933–1936)

Bienni rectificador: eleccions de 1933

Bienni rectificador: les eleccions de 1933 donen la victòria a la CEDA. Raons:

• Les dones ja poden votar i, en molts casos, ho faran en formes més conservadores.
• Els anarquistes s'oposaran als nous condicionaments polítics.
• La dissolució de l'aliança entre republicans i socialistes: es presenten per separat i el PSOE queda dividit.

El partit de Lerroux, amb el suport permanent de la CEDA, treballarà en els següents aspectes:

• Congelen la reforma agrària.
• Li donen una amnistia als implicats del cop d'estat de 1932.
• Limiten el traspàs de competències al govern autonòmic de Catalunya.

Revolució d'octubre de 1934

Revolució d'octubre de 1934: com a conseqüència política, l'economia continua sota mesures contrareformistes. La CNT havia convocat la vaga general de desembre de 1933 a causa dels resultats electorals; el PSOE es va radicalitzar. A l'octubre de 1934 la CEDA dona suport a Lerroux perquè li proposa l'entrada al govern.

Desencadenament

El 4 d'octubre es forma una coalició de govern radical-cedista; tres ministres de la CEDA entren al govern. El 5 d'octubre el PSOE i la UGT convoquen una vaga general revolucionària: això passa perquè veuen la CEDA com una amenaça. A Madrid i Andalusia hi donen suport els asturians i els d'Esquerra Republicana, ja que el 6 d'octubre Companys proclama l'estat català.

A Astúries es produeix una revolució de quinze dies, de tipus obrer i anticlerical; hi hagué més de 1.000 víctimes i unes 300 morts per part dels militars.

Conseqüències

• Hi hagué una repressió contra els socialistes.
• El govern de la Generalitat va ser internat al vaixell Uruguay, que feia de presó.
• Azaña va ser empresonat.
• La coalició de govern va aprofundir el seu programa contrareformista i la CEDA va augmentar el seu paper en l'executiu; Gil Robles acaba tenint un lloc rellevant al govern.
• Franco cau de l'Estat Major (canvi en la carrera militar i política).

Final del govern radical-cedista

A l'any 1935 la coalició de govern es va dividir per diferents motius: mesures contra els socialistes i els catalanistes —la CEDA volia que fossin permanents— i la naturalesa laica del partit radical, que es va fragmentar, donant lloc a l'aparició d'UR.

Azaña reagrupa forces republicanes progressistes. Als últims mesos del 1935 van esclatar dos casos de corrupció; el primer va ser l'Straperlo. Lerroux deixa la presidència i Gil Robles veu l'oportunitat d'arribar al poder, però el president Zamora crida a Valldares per estudiar una reforma de govern i aquest convoca eleccions per al febrer de 1936.

Observacions finals

Nota: s'han mantingut tots els fets i les mencions originals; s'han corregit l'ortografia, la gramàtica i la puntuació, i s'ha ajustat l'ús de majúscules i minúscules per millorar la lectura i l'optimització SEO.