El Bienni Reformista (1931-1933): Reptes i Reformes Clau

El Bienni Reformista (1931-1933): Reptes i Reformes

Aquest període es caracteritza per l'esforç del govern per modernitzar la nació i treure-la del seu endarreriment secular, tant en matèria econòmica com social. Durant aquest bienni, s'elaborà i s'aprovà la Constitució, que esdevingué una de les més avançades de l'època. La nova Constitució suposà el primer enfrontament greu amb l'Església, que no l'acceptà. Els principals problemes als quals s'enfrontà el Bienni reformista foren:

• Reforma Religiosa

  El govern donà caràcter laic al règim. Es promulgaren lleis i decrets com el matrimoni civil i el divorci, la prohibició de l'ensenyament a les ordres religioses i el tancament dels seus centres. Això significà una situació de constant oposició entre l'Església i la República. Aquesta reforma tenia dos objectius: secularitzar el país (implantar el laïcisme i separar Estat i Església) i reduir la influència cultural de l'Església.

• Reforma Militar

  S'havia de canviar per aconseguir un exèrcit més professional i que acceptés la legalitat. Azaña pensava que per aconseguir-ho calia acabar amb la hipertròfia. D'aquesta manera, creà la Llei de Retir d'Oficialitat (que oferia la jubilació anticipada). Es tancà l'Acadèmia Militar de Saragossa, ja que creien que l'ensenyament no era adequat als objectius. Tot i així, seguia havent-hi el problema de la Guàrdia Civil (repressió), així que es fundà un cos policial nou: la Guàrdia d'Assalt. Tots aquests fets provocaren el ressentiment dels militars cap a la República.

• Reforma Agrària

  Hi hagué una llei que destacà: la Llei de Reforma Agrària, implantada el 1932. Els objectius eren aconseguir la modernització de l'agricultura i facilitar que els jornalers obtinguessin terres (petits pagesos).

• Reforma Laboral

  La dugueren a terme els republicanosindicalistes. Volia reforçar els sindicats i, al mateix temps, mantenir el capitalisme. El govern dugué a terme la Llei de Contracte de Treball. També es dugué a terme la Llei de Jurats Mixtos (on participaven tant advocats com sindicalistes per estudiar la justícia dels contractes).

• Reforma de l'Estat Centralista

  Es tornà a parlar d'Estat unitari, però alhora s'acceptà una descentralització política (règim autonòmic).

• Reforma Educativa i Social

  Els republicans creien que l'educació laica era una eina d'alliberament i dignificació. El govern de la República invertí molts diners en l'ensenyament, i s'instaurà una nova escola: mixta, laica, obligatòria i gratuïta.