El Bienni Reformista 1931-33
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
El Bienni Reformista 1931-33 (28 juny 31-novembre 33)
Les eleccions de diputats a Corts del 28 de juny de 1931 es van celebrar amb gran participació. Els socialistes 116 escons, el partit republicà radical de Lerroux 90. La dreta republicana de Alcalá Zamora i els antics monàrquics van ser derrotats, 80 escons. Per primera vegada apareixen a les Corts espanyoles diputats obrers, i els nacionalistes van obtenir també participació.
Es va elaborar una nova Constitució, prou avançada per al seu temps, en la qual es deia que: Espanya es una república democràtica de trabajadores de todas clases que se organizan en régimen de libertad y de justicia
. L'Estat era centralista, tot i que preveia l'acceptació d'estatuts d'autonomia per a les regions que ho demanaven. Es reconeixien els drets individuals i la facultat del govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública. El sufragi universal es va ampliar a les dones. Es va nomenar Alcalá Zamora com el primer president de la II República, en un govern format per republicans, socialistes i nacionalistes.
La difícil qüestió religiosa
Els dies 11 i 12 de maig a Madrid i a la resta d'Espanya es van cremar alguns convents, a més a més es van retallar els privilegis de l'església i aquests fets van fer que l'església no acceptara el nou govern. El cardenal Segura va ser detingut i expulsat per suposades activitats contra la República.
La separació de l'Església i de l'Estat i la laïcització d'una societat d'absoluta majoria catòlica van ser els primers objectius del govern, la qual cosa va crear conflictes. La petita burgesia era anticlerical i els sectors més marginals manifestaven a vegades una violència contra l'església.
La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l'estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. També es van permetre el divorci i el matrimoni civil i es van secularitzar els cementeris. El govern va prohibir a l'església la dedicació a l'ensenyament. A més a més, la Llei de congregacions (maig del 1933), que va limitar la possessió de béns als ordres religiosos i va preveure la possibilitat que foren dissolts en cas de perill per a l'estat.
L'enfrontament més fort va ser el produït amb els jesuïtes, a causa del quart vot d'obediència al papa professat per aquest orde. La Companyia de Jesus va ser dissolta i els seus béns van ser nacionalitzats. Aquestes mesures van provocar una crida per part de l'església a la resistència pacífica.