Bilingüisme i conflicte lingüístic: tipus i conseqüències

Bilingüisme

És l'ús de dues llengües en una societat. Hi ha diferents tipus de bilingüisme:

• Individual:

  el pare i la mare tenen llengües maternes diferents

• Territorial:

  espai geogràfic dividit en 2 zones diferenciades geogràficament

• Social:

  dins un territori (grups socials que usen 2 llengües, fet que comporta un conflicte lingüístic que sovint deriva en diglòssia)

Tipus de bilingüisme social:

• Segons la motivació psicològica:

  integratiu (el parlant aprèn una segona llengua amb la voluntat d'integrar-se plenament en una societat)/instrumental (el parlant aprèn una segona llengua no amb la voluntat d'integrar-se lingüísticament o culturalment a una societat sinó per necessitat)

• Segons el grau d'especialització:

  ordenat (el parlant usa una llengua en uns contextos i una altra en uns altres)/desordenat (el parlant usa les dues llengües en el mateix context)

• Segons el grau domini:

  simètric (el parlant domina l'ús de les dues llengües al mateix nivell)/asimètric (el parlant domina més l'ús d'una llengua que no pas el de l'altra)

• Segons el prestigi social:

  neutre (les dues llengües gaudeixen del mateix prestigi social i cultural)/diglòssic (una llengua té més prestigi social que l'altra)

• Segons l'extensió:

  limitat (l'ús d'una llengua es limita a uns contextos molt determinats)/general (les dues llengües són usades en la majoria de contextos)

• Segons l'edat adquisició:

  precoç (el parlant aprèn una segona llengua durant la infantesa)/tardà (el parlant aprèn la segona llengua després de la infantesa)

• Segons l'actitud del parlant:

  actiu (el parlant canvia de llengua quan el seu interlocutor parla una altra)/passiu (els parlants parlen en la seva llengua perquè se suposa que l'interlocutor l'entén)

Diglòssia

Conflicte lingüístic L'existència del bilingüisme és un testimoni d'una situació de conflicte lingüístic. Les causes d'aquest conflicte són: 1) processos d'expansió i unificació polítiques, 2) moviments migratoris, i 3) contactes internacionals. El desenllaç del conflicte lingüístic porta a una d'aquestes situacions: llengües extingides (dàlmata), dominants (anglès, castellà), minoritzades (occità, gallec, català).

Minorització lingüística

Es tracta d'un procés en el qual una llengua perd usos i nombre de parlants. L'evolució d'aquesta situació pot seguir una d'aquestes dues vies: 1) substitució lingüística o 2) normalització lingüística.

Substitució lingüística

És la desaparició d'una llengua minoritzada.

Normalització lingüística

És la recuperació per part d'una llengua minoritzada dels usos socials perduts i del nombre de parlants. Un procés de normalització lingüística és llarg i complex i implica una consciència de la situació precària de la llengua que ha de ser individual, social i política. La llengua ha de guanyar nous espais, extensió social, nous parlants i impugnar l'ús de la llengua dominant.

El procés d'estandardització

Es tracta de la creació, fixació i consolidació d'un registre estàndard en una llengua determinada. Els requisits necessaris en són els següents: 1) la selecció d'una varietat geogràfica existent, 2) la normativització de la varietat seleccionada, 3) l'adequació de la varietat a tots els usos i àmbits, i 4) l'acceptació per part de la massa parlant.