Bilingüisme i Diglòssia: Conceptes Clau en Sociolingüística

Diferència entre Bilingüe i Bilingüista

La distinció entre els termes bilingüe i bilingüista és fonamental per comprendre les dinàmiques lingüístiques i socials.

Definició de Bilingüe

Un bilingüe és aquell parlant de L1 que és competent en dues llengües. Aquest concepte forma part de la realitat lingüística d'individus que dominen dues llengües en el seu dia a dia.

Definició de Bilingüista

Un bilingüista és aquell que és partidari del bilingüisme, però parlant des de la perspectiva de la L2. Aquests individus sovint fan una mitificació del bilingüisme (donar a alguna persona, cosa o esdeveniment una importància molt gran), ja que per a ells és una cosa molt bona.

No obstant això, aquesta mitificació del bilingüisme pot ser un perill, ja que de manera natural es pot permetre que es doni el procés de substitució d'una llengua, implantant-ne una altra. Per tant, es dona una paradoxa: el bilingüista mitifica el bilingüisme defensant que les persones siguin bilingües, però ell es manté monolingüe en L2. Això es deu al fet que als bilingüistes els va molt bé que els altres es facin bilingües, ja que d'aquesta manera ell pot seguir parlant la seva llengua sense necessitat d'adaptar-se.

En resum, el veritable bilingüe és el parlant de L1 que sap la seva llengua (L1) i, a més, ha après L2.

Marc Legal Lingüístic

La regulació de les llengües en un territori es fonamenta en diversos marcs legals:

• Constitució (1978): L'Article 3 estableix el dret i el deure de conèixer el castellà, i reconeix les altres llengües oficials.
• Estatuts d'Autonomia: Els seus articles (sovint l'Article 3) reconeixen el dret a l'ús de les llengües cooficials, però no sempre el deure de conèixer-les.
• Lleis de normalització lingüística: Exemples com la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986) busquen promoure i protegir l'ús de les llengües pròpies.

La Diglòssia: Concepte i Anàlisi

La diglòssia és una situació sociolingüística en què una de les dues llengües que hi pugui haver en un estat avança molt més que l'altra. És a dir, que augmenta el seu nombre de parlants i els seus àmbits d'ús respecte de l'altra.

Diversos autors han estudiat i intentat definir el concepte de diglòssia. A continuació, s'analitza la contribució de Charles Ferguson:

Charles Ferguson (1959): La Diglòssia

Ferguson va definir la diglòssia com la distribució funcional de dues variants de la mateixa llengua. Ell parlava de la varietat estàndard (A), utilitzada en aspectes formals, i de la varietat col·loquial (B), en aspectes informals.

Per arribar a la seva conclusió, Ferguson es va basar en nou aspectes, dels quals sis feien referència a l'ús social i els altres tres a l'estructura. Aquests són:

Aspectes de l'Ús Social en la Diglòssia

• Funció: Hi ha una distribució funcional de les dues variants. En funcions formals, s'utilitza la varietat A, i en funcions informals, la variant B. Aquesta és la característica principal, ja que les altres en són conseqüència.
• Prestigi: Una llengua tindrà més o menys prestigi segons les funcions i àmbits en què s'utilitzi. La variant A (àmbits formals) en té molt més que la variant B (àmbits informals).
• Herència Literària: Es refereix a quina variant és utilitzada per a la creació literària. En aquest cas, la variant A sempre predomina, ja que és la que s'utilitza en àmbits formals.
• Adquisició: Es refereix a quina variant s'aprèn de manera formal a l'escola (estàndard) i de manera informal a casa (col·loquial). La variant B (col·loquial) s'aprèn de manera més natural.
• Estandardització: Aquesta suposa un gran benefici per a la varietat estàndard (A), que disposa de gramàtiques, diccionaris, etc. La variant B no experimenta cap procés d'estandardització.
• Estabilitat: Es refereix a una distribució funcional estable per definició. Una llengua parlada per molts parlants i utilitzada en molts àmbits d'ús és molt més estable que aquella que no ho és. Això s'observa amb l'estàndard i el col·loquial.