Bilingüisme i Diglòssia: Definició i Tipus

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme és aquella situació en què una persona fa servir alternadament dues llengües per a funcions socials semblants o comparables amb facilitat.

Parlarem de tres tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

Bilingüisme Individual

Capacitat d'una persona d'emprar dues llengües:

• Segons el grau d'ús: Podem parlar de bilingüisme passiu (l'entén però no la parla o no la vol parlar) o actiu (la parla i l'entén).
• Segons el grau de domini: Podem parlar de bilingüisme simètric (coneixement igual de les dues) o bilingüisme asimètric (coneixement desigual de les dues llengües, una es domina més que l'altra).
• Segons la motivació psicològica: Parlarem de bilingüisme instrumental (per raons laborals o econòmiques, com pot ser actualment l'aprenentatge de l'anglès) i bilingüisme integratiu (voluntat de pertànyer a una comunitat lingüística).

Bilingüisme Territorial

El trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament i que cadascuna té una llengua pròpia. Per exemple, el cas de Bèlgica, amb una zona on es parla neerlandès (Flandes) i una altra on es parla francès (Valònia), excepte a la capital, Brussel·les, que és bilingüe. Un altre cas és el de Suïssa, on cada cantó té la seva pròpia llengua (alemany, francès i italià).

Bilingüisme Social

És una situació més complexa i per això mateix d'anàlisi més difícil. El bilingüisme ja no és una situació individual ni territorial, sinó que afecta tota la societat d'un territori concret. L'alternança de les dues llengües es regeix per unes normes d'ús desequilibrades que afavoreixen una o l'altra, segons l'àmbit en què ens trobem o segons es tracti de la llengua més ben situada.

Diglòssia: Concepte

El terme diglòssia ja l'usaven, el segle XIX, les gramàtiques gregues per designar les dues varietats del grec modern: la culta (formal) i la col·loquial (informal).

Charles Ferguson formula la primera definició de diglòssia a partir del cas del grec modern, de l'alemany a Suïssa o de l'àrab.

Segons aquesta definició, la diglòssia és una situació lingüística relativament estable en què, a més dels principals dialectes d'un idioma, hi ha una varietat superposada molt divergent, molt estandarditzada i reservada als usos literaris, apta per a l'ensenyament, i usada en els escrits i en la parla formal.

Per tant, la diglòssia és una situació estable de distribució funcional entre dues varietats d'una mateixa llengua: l'estàndard i la col·loquial.