Què és el bilingüisme social? Tipus i característiques
Clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,77 KB
El bilingüisme social
El bilingüisme social es tracta de l'ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany. No hi ha individus aïllats; ens trobem contínuament en interaccions socials. Així, podem considerar tres situacions de bilingüisme social:
La societat en què coincideixen dues llengües
Les causes poden ser molt diferents: les conquestes històriques fetes militarment, o bé un procés d'unificació lingüística entre dos grups on es vol fer predominar una llengua sobre l'altra. En aquests casos, sol haver-hi un recel de part dels qui han d'aprendre la llengua dels dominadors. Els diferents grups socials en què es divideix la societat trien llengües diferents com a signe de distinció. En aquest sentit, sempre s'estableix una situació de desigualtat entre les llengües a causa del prestigi social. Els canvis lingüístics solen ser lents i és normal la situació prèvia de societat diglòssica.
Situacions d'immigració
És un fet social que ha estat molt important i que, fins i tot, té tendència a augmentar. Qui va a la nova terra aprèn la llengua del lloc on va. Continuarà familiarment, en la primera generació, usant la llengua del lloc d'origen, però si la llengua de la terra on s'ha establert està en una situació normalitzada, li resulta imprescindible per a la vida social, i aleshores l'haurà d'aprendre. Aquest aprenentatge encara serà més fàcil i ràpid per als fills dels immigrants; després d'una o dues generacions, normalment ja consideraran com a pròpia la llengua del lloc on viuen.
El cosmopolitisme
Allò que podem dir el cosmopolitisme: les llengües tenen més validesa que les mateixes fronteres. Poder-se traslladar d'un lloc a l'altre és una necessitat del nostre temps, per a l'economia i per a la ciència. A més, els mitjans de comunicació social com la ràdio, la televisió, la premsa escrita i les publicacions, tant a través de llibres com a través dels audiovisuals generalitzats pel vídeo, actualment fan que hi hagi un cosmopolitisme lingüístic. Aquesta guerra ha estat guanyada, almenys per ara i sembla que de manera ja irreversible, per la llengua anglesa. Com ens diu el professor Miguel Siguan (1993), allò que no es publica en anglès en el camp de la ciència actualment no existeix. Un apartat d'aquest cosmopolitisme és el turisme. Aquest desig d'estar un cert temps fora de casa, de conèixer altres llocs en el món, fa que milions i milions de persones anualment deixin el seu lloc d'origen i es trobin en contacte amb altres llengües.