Bilingüisme: Tipus, Causes i Gestió del Conflicte Lingüístic

Què és el Bilingüisme?

El bilingüisme és la capacitat d’expressar-se i usar correctament dues llengües o la coexistència de dos o més idiomes vius dins un mateix territori o nació.

Tipus de Bilingüisme

El bilingüisme es pot classificar en diferents tipus segons la seva manifestació:

Bilingüisme Individual

L'individu bilingüe és aquell capaç de fer servir dos idiomes, i aquest bilingüisme comporta un enriquiment personal. Pot ser de diversos tipus:

• Actiu / Passiu:
  • Actiu: L'individu entén i parla les dues llengües.
  • Passiu: L'individu entén les dues llengües, però només en parla una.
• Simètric / Asimètric:
  • Simètric: Les dues llengües es coneixen i s'utilitzen de manera igual.
  • Asimètric: Les dues llengües es coneixen i s'utilitzen de manera desigual.
• Instrumental / Integrador:
  • Instrumental: Les dues llengües s’utilitzen per igual, sense una intenció específica d'integració.
  • Integrador: Les dues llengües s’utilitzen amb la intenció d’integrar-se a la societat on es parlen.

Bilingüisme Territorial

Es produeix quan en un espai geogràfic es troben zones dividides i lingüísticament delimitades. A cada zona hi opera només una llengua. No hi ha conflicte lingüístic perquè s’hi aplica la política de territorialitat lingüística. Un exemple clar és Bèlgica, que està dividida en tres zones: una zona parla francès, una altra flamenc i una altra les dues (Brussel·les).

Bilingüisme Social

És la situació més freqüent dins una mateixa unitat territorial on hi ha un conjunt d'individus que utilitza més d'un idioma:

1. Un de propi, transmès de forma natural (L1).
2. Un altre idioma propi d'un altre grup (L2).

Raons per les quals una Comunitat esdevé Bilingüe

Diversos factors poden portar una comunitat a ser bilingüe:

1. Conseqüència de processos polítics (per exemple, el castellà al segle XV).
2. Migracions (com les dels anys 60).
3. Contactes internacionals.

Conflicte Lingüístic en el Bilingüisme Social

El conflicte sorgeix en el bilingüisme social quan els àmbits d'ús no són equilibrats en els dos idiomes, és a dir, quan les dues llengües no compleixen les mateixes funcions socials. Aquest conflicte lingüístic no és una situació estable (una llengua avança i l’altra retrocedeix) i, per això, té dues possibles sortides:

1. Substitució Lingüística: Significaria l'abandó progressiu d'una de les dues llengües (L1).
2. Normalització Lingüística: Implica la recuperació de L1. És necessari tenir un programa de política lingüística, normativització i extensió de la llengua a tots els àmbits d’ús formals (per exemple, l'hebreu).

Conclusió sobre el Bilingüisme Social

El bilingüisme social equilibrat implica que els àmbits d'ús de les dues llengües estiguin ben repartits i equilibrats. Aquesta és una situació difícil d'aconseguir.