Biodiversitat i Paisatge a Espanya: Factors, Tipus i Gestió Sostenible

Biodiversitat i Paisatge a Espanya

El territori espanyol ocupa el segon lloc en biodiversitat després de les selves tropicals. Aquest fet respon a tres factors clau:

Factors Clau de la Biodiversitat Espanyola

• La situació: La Península Ibèrica, situada a l’extrem sud-occidental del continent europeu, permet l’existència de dos dels grans dominis vegetals del planeta: l’atlàntic i el mediterrani.
• L’efecte refugi: Varietat de flora i fauna que es va adaptar a les condicions particulars del medi peninsular, generant endemismes (terme utilitzat per indicar que la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món).
• L’existència de diversos i variats sistemes muntanyosos: Que reprodueixen en altitud la variació vegetal que es dóna entre el nord i el sud d’Europa.

L'Acció Antròpica i la Transformació del Paisatge

L’acció antròpica ha produït una profunda transformació del paisatge, substituint els boscos per camps de conreu.

Què és el Paisatge? Definició i Components

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori. És el resultat de la interacció de factors naturals i es defineix com una combinació dinàmica d’elements geogràfics abiòtics, biòtics i antròpics.

Tipus de Paisatges Segons el Predomini d'Elements

• Predomini d’elements abiòtics: Alta muntanya i zones desèrtiques (àrides i fredes), on la vegetació és mínima, de manera que el relleu i el clima en són els elements transformadors principals.
• Predomini d’elements biòtics: Marcats per una forta presència de vegetació i, en menor mesura, la fauna. Acostumen a ser identificats com a paisatges naturals per la seva gran varietat.
• Predomini d’elements antròpics: Resultat de l’activitat humana (social, política i econòmica). També anomenats paisatges culturals.

Espais Naturals Protegits a Espanya

A Espanya hi ha tres tipus d’espais protegits:

• Parcs nacionals o regionals: En general, parlem d’ecosistemes poc alterats, tant a nivell geològic com de flora i fauna. Tenen un alt valor ecològic.
• Parcs naturals: Zones amb un valor natural compatible amb l’activitat humana. Exigeixen una regulació que permeti la seva sostenibilitat.
• Reserves naturals: Ecosistemes amb una comunitat o element biològic rar, fràgil i/o singular. Estan totalment protegits, amb intervenció restringida al personal científic.

Paisatges Vegetals d'Espanya

Els paisatges vegetals d'Espanya es classifiquen principalment en els següents dominis:

Domini Oceànic

Influenciat pel clima atlàntic (Galícia i Serralada Cantàbrica). També el trobem a zones muntanyoses com els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric o les Serralades Catalanes.

• Bosc temperat oceànic: Amb precipitacions abundants i temperatures poc caloroses, desenvolupa una vegetació de roure.
• Landa: Es tracta d’un matoll atapeït, format per brucs, ginebres i ginestes.

Domini Mediterrani

Ocupa gran part de la superfície peninsular, amb vegetació d'alzina i surera, que forma el bosc típic mediterrani, anomenat escleròfil. És un arbre de fulla perenne, dura, petita i dentada.

• Matolls: Format per màquies, garrigues i estepes. Les varietats d’espècies vegetals varien en funció de la situació.

Canàries

Vegetació escassa i adaptada a l’extrema aridesa. Com a conseqüència de la insularitat, s’han desenvolupat espècies endèmiques.

Pirineus: Paisatge Alpí

• Subalpí: Predomina el pi negre i l'avet.
• Alpí: A l’estar cobert per la neu més de mig any, hi trobem prats.
• Nival: Creixen petites plantes rupícoles.

Pèrdua de Biodiversitat: Incendis Forestals

La pèrdua d’aquesta biodiversitat es produeix, entre altres factors, com a conseqüència dels incendis forestals.

Causes dels Incendis Forestals

• Sequedat: Dèficit de precipitacions, altes temperatures i manca d’humitat.
• Abandonament de les explotacions agràries: Provoca un augment de les zones boscoses. En disminuir la població i les activitats rurals, els boscos no es netegen (pastura i recollida de llenya).
• Segones residències: Sobretot a zones boscoses, amb un augment de la circulació de vehicles, la qual cosa provoca un augment dels incendis per descura o accident.
• Gestió forestal precària: Amb creixement ràpid d'espècies aptes per a la indústria paperera.

Gestió del Patrimoni Natural i Sostenibilitat

La Necessitat de Protecció del Patrimoni

A Catalunya i Espanya hi ha un nombre important de paisatges que necessiten una protecció especial per la seva riquesa natural o cultural.

Components de la Fisonomia del Paisatge

La fisonomia del paisatge és el resultat de dos components: els naturals (aigua, relleu, vegetació) i els humans (conreus, construccions, etc.).

Impactes Ambientals de l'Activitat Humana

És fonamental establir un equilibri ecològic que permeti un ús racional dels recursos naturals. A continuació, es detallen alguns dels impactes ambientals més importants com a conseqüència de l’activitat humana:

• Urbanització descontrolada: Provoca una ocupació desordenada del sòl, un impacte ambiental insostenible i, a vegades, una habitabilitat deficient per a les persones.
• Creixement urbà dispers: També anomenat urbanització de baixa intensitat. Genera una problemàtica relacionada amb la destrucció de sòl agrari, un consum energètic excessiu i una alta contaminació ambiental.
• Generació de residus urbans: En elevades quantitats, procedents de l’ús domèstic i no domèstic. A més, cal considerar els abocaments incontrolats i les enormes despeses de gestió d’aquests residus.

Mesures de Gestió per a la Sostenibilitat

Per abordar els reptes ambientals, s'implementen diverses mesures de gestió:

• Sobre l’expansió urbana: L'objectiu és frenar l’expansió urbana, minimitzar-ne l’impacte i unificar les legislacions dels diferents països per facilitar una planificació urbana sostenible i afavorir la participació ciutadana en el seu disseny.
• La gestió de l’aigua dolça: L'objectiu és afavorir la qualitat de l’aigua dolça i garantir-ne la disponibilitat. Per aconseguir-ho, cal solucionar el problema de la contaminació de les aigües superficials i regular el règim hidrogràfic natural.
• La gestió dels residus: Es distingeixen dos tipus de residus: els de vida curta i els de vida llarga, per als quals és necessària una gestió integral.