Bioètica, Micromasclisme i Límits Ètics: Anàlisi i Reflexions

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Bioètica, Micromasclisme i Límits Ètics

La Bioètica és l'estudi interdisciplinari dels problemes ètics que sorgeixen en l'aplicació de la ciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació, l'alimentació, etc. La paraula bioètica la va introduir Potter en una obra de 1971 on argumentava la necessitat d'unir biòlegs i especialistes en ètica. Hi ha unes distincions, com la macrobioètica, que és el desenvolupament ostensible del planeta Terra, i la microbioètica, que està dintre de l'altra i tracta sobre l'impacte de les biotecnologies.

Principis de la Bioètica:

  • Principi d'autonomia o de respecte per les persones: Estableix que les persones han de ser tractades com a éssers autònoms i que aquells que tenen la seva autonomia disminuïda han de ser objecte de protecció especial.
  • Principi de beneficència: No només s'han de respectar i protegir del mal les decisions del pacient, sinó que també cal un esforç per assegurar el seu benestar. Tenen l'obligació de beneficiar o fer el bé.
  • Principi de justícia: Implica el tracte igualitari, la imparcialitat en la distribució de cures i recursos, de beneficis i de riscos.

Micromasclisme

El micromasclisme és el masclisme que està normalitzat socialment. Són els comportaments, comentaris verbals o actituds que fan tant homes com dones que construeixen una violència cap a les dones en la vida quotidiana, a diferència d'altres tipus de violència masclista que estan socialment condemnades i denunciades.

Principi de Responsabilitat

El principi de responsabilitat és l'assaig d'una ètica per a la civilització tecnològica, que parla d'un nou imperatiu ètic que era impensable abans. Hans Jonas ens parla d'un nou imperatiu, que consisteix a actuar perquè els efectes que causen l'acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica sobre la Terra, o, dit de forma negativa, actuar de manera que els efectes de l'acció no siguin destructius per a la futura possibilitat d'aquesta vida.

Límits Ètics i Legals

El primer límit és el del dret, que és allò que és legalment permès, i el segon és el de l'ètica, que és allò que és moralment desitjable. Aquests haurien de complementar-se o ajuntar-se per a aconseguir posar els límits. Sobre el tema de la clonació, aplicant-ho als límits que cal establir, caldria dir que no tot allò que és possible fer, s'ha de fer, ja que l'ètica no ens diu el que podem fer, sinó el que és desitjable a nivell moral fer, i la clonació, en la meva opinió, no s'hauria de fer encara que fos tècnicament possible, ja que cada ésser humà és distint a tots els altres, i l'ésser humà és únic. A més, les clonacions podrien ser terapèutiques i reproductives.

Ciència, Tecnologia i Moral

Com bé podem dir, no tot allò que és tècnicament possible, podem dir que és moral i que s'hauria de reconèixer a nivell jurídic. La ciència i la tecnologia ens mostren el que podem fer, és a dir, el criteri d'eficàcia, però només si el que fan aporta beneficis. A més, caldria anotar que no tot el que és possible fer, s'ha de fer, i posem l'exemple de les armes químiques, la clonació, etc. Ja que quan parlem de ciència i tecnologia, parlem d'allò que és tècnicament possible, i per a aconseguir els límits als quals hauríem d'arribar, s'han de juntar el dret i l'ètica.

Dignitat Humana i Drets

Afirmem que la dignitat fa referència a la importància i al valor únic i irrepetible de cada persona, a més que l'aspecte més rellevant de la dimensió personal és la relació que té amb la nostra dignitat com a éssers humans que som. La llibertat, la consciència i el caràcter de cada u fan que cada ésser humà tingui la seva dignitat. A més, si parlem de drets, podem dir que els drets humans es fonamenten en el valor individual que té cada u de nosaltres pel sol fet de ser éssers humans, per això diem que els drets humans són universals.

Entradas relacionadas: