Biografia de l'autor Joan Miró

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

BIOGRAFIA DE L'AUTOR

Biografia (Barcelona, 1893-Palma de Mallorca, 1983) Pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol. És un dels artistes més reconeguts del S.XX. Estudia Art a Barcelona, va conèixer les últimes tendències artístiques europees. Fins a 1919, la seva pintura va estar dominada per un expressionisme formal amb influències fauvistas i cubistes, centrada en els paisatges, retrats i nus.

Aquest mateix any va viatjar a París i va conèixer a Picasso i altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la vitalitat artística i els nous corrents. Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment. En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer reconeixement internacional de la seva obra.

Durant la Guerra Civil la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura, sempre en la línia de les seves preocupacions iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per l'ús de material reciclat i de deixalla.

ESTIL

L'obra de Miró és una de les més originals de l'art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en l'art primitiu, el Surrealisme i l'abstracció. Va ser un dels artistes surrealistes més importants degut al seu desig d'assolir la llibertat creativa i fer prevaldre l'inconscient per damunt de la raó.

ANÀLISI

I. Iconografia: Inspirada en l'art primitiu

II. Tècnica: Buidatge, trencadís i construcció

III. Tipologia: Exempta

IV. Textures: Matisades, a cada forma, del mateix color, amb efectes fets mitjançant el trencadís: formen esquemes variats, com retalls, superposicions, fils, collages...; tenen dinamisme, es solapen, com en un moviment suau; a vegades estan, en part, destacats en alguna banda per un fil blanc, com definint un relleu.

V. Deformacions:

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ

Partint del fet de que Dona i ocell és un clar exponent del llenguatge i de la iconografia personals d'en Joan Mirò. I tot i que el caràcter sintètic i al·legòric del llenguatge d'en Miró, pot dificultar la interpretació de l'obra Podríem afirmar que el significat últim de Dona i ocell, és el de ser "un cant , una exaltació a la vida". Un aspecte que de manera recurrent en Miró va tractar a la seves obres al llarg de tota la seva trajectòria artística. Per mitjà del seu personal llenguatge sígnic en Miró, ens presenta una estructura de caràcter hemafrodític, que no és més que una representació de la dona, tal com ell la concep: com tot un univers, un generador de vida, i que per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt masculí. En definitiva una estructura, en la que s'expressa una connexió entre el món femení i el masculí representats en l'escultura per la marcada incisió negre, en al·lusió al sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en al·lusió al món masculí.

MODELS I INFLUÈNCIES

Són molts els artistes que, en major o menor mesura, van esdevenir un punt de referència per en Miró, en la creació del seu propi llenguatge personal. I entre ells volem destacar a tres: Artista surrealista del qual en Miró va rebre l'automatisme... Andrè MASSON Un element a partir del qual sorgirà l'espontaneïtat, l'associació lliure d'idees i la llibertat creativa que caracteritza el llenguatge d'en Miró. Un escultor que realitzà obres amb una forta dimensió poètica, resultat de la utilització de formes orgàniques i la lliure associació d'idees. Jean ARP Tres conceptes que influïren de forma determinant en Miró. Essent provablement l'artista que més ha influït en algunes de les escultures monumentals d'en Miró. D'aquest pintor, creador de l'abstracció, en Miró va adquirir el gust pel color, especialment l'ús dels primaris, i les formes corbades que evoquen un món microscòpic, i que indirectament també influencià a Miró en la creació d'alguns dels signes que configuren el seu llenguatge. Wassily KANDINSKY

Entradas relacionadas: