Biografia de Sant Agustí d'Hipona: Vida i Llegat

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

Primers anys i formació a Tagaste i Cartago

Agustí d'Hipona va néixer l'any 354 a Tagaste. La seva mare, santa Mònica, era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici, era pagà. Als 11 anys el van enviar a una escola a Madaura, on li van ensenyar llatí. Als 17 anys va poder marxar cap a Cartago per prosseguir amb la seva educació retòrica.

Vida a Cartago i trasllat a Itàlia

A Cartago va viure una vida hedonista i va establir una relació amb una dona jove, que seria la seva concubina durant més de 15 anys. Molestat pel comportament dels estudiants de Cartago, es trasllada a Roma per establir-se en una escola. Posteriorment, Agustí aconsegueix feina i es trasllada a Milà.

La crisi personal i la conversió

A Milà, la seva mare el pressiona per convertir-se. Els seus estudis sobre el neoplatonisme l'estaven portant en aquesta direcció, així com el consell del seu amic Simplicianus. Agustí va tenir una profunda crisi personal i va decidir:

  • Convertir-se al cristianisme.
  • Abandonar la seva feina de rètor i la posició de professor a Milà.
  • Abandonar qualsevol idea de matrimoni.
  • Dedicar-se exclusivament a servir a Déu, respectant el celibat.

Ambrosi va batejar Agustí, juntament amb el seu fill, Adeodat, en la Vigília Pasqual l'any 387 a Milà.

Retorn a Àfrica i vida monàstica

Poc després del seu bateig, va retornar cap a Àfrica. En el viatge de retorn, la seva mare va morir, i el seu fill també va morir poc després. Agustí va quedar-se sol, sense família. En arribar a Àfrica, va vendre tot el seu patrimoni i va donar els diners als pobres. L'únic que va conservar va ser la casa de la seva família, que va convertir en un centre monàstic per a ell i un grup d'amics.

El bisbat d'Hipona i els darrers anys

L'any 396 va passar a ser bisbe coadjutor d'Hipona, i fou nomenat bisbe poc després. Mantindria el bisbat fins a la seva mort, el 430. Agustí va treballar incansablement per intentar convèncer la gent d'Hipona, que constituïa un grup divers tant en races com en religions, i convertir-los a la fe catòlica. Va abandonar el monestir, però va continuar portant una vida monàstica a la residència episcopal.

El setge d'Hipona i la mort d'Agustí

Poc abans de la seva mort, l'Àfrica romana va ser envaïda pels vàndals, una tribu amb simpaties per l'arrianisme. La primavera del 430, van arribar a la ciutat d'Hipona i la van assetjar. Agustí va morir durant aquell setge.

Entradas relacionadas: