Biografies de Compositors Barroc: Vivaldi, Bach, Händel i Lully

Grans Compositors del Barroc

Antonio Vivaldi (1678-1741): El Sacerdot Pèl-roig

Antonio Vivaldi, nascut a Venècia, fou sacerdot, gran violinista i conegut pel seu cabell pèl-roig. Va ser mestre de música a l'Ospedale della Pietà, un dels asils d'orfes de Venècia, on va dedicar gran part de la seva vida a la docència i a la direcció de l'orquestra de joves alumnes òrfenes.

Tot i ser aclamat en vida, va ser oblidat posteriorment, i va morir a Viena en la més absoluta pobresa. De fet, fou soterrat en una fossa comuna del cementiri dels pobres.

Johann Sebastian Bach (1685-1750): Mestre de Tecla

Home profundament religiós que estimava els plaers senzills de la vida, com ara:

• El cafè, el vi i el tabac.
• Les llargues xerrades de sobretaula.

Va ser un home enamorat de les seves dues esposes: Maria Bàrbara (una cosina llunyana) i Anna Magdalena, amb qui es va casar en morir la seva primera dona. D'aquestes unions van néixer 20 fills (11 nois i 9 noies), dels quals només 10 van sobreviure a la infància. Bach era considerat millor músic d'instruments de tecla que compositor.

Georg Friedrich Händel (1685-1759): El Gran Ós

Segons l'escrit de Romain Rolland, publicat el 1910 a París, el descriu així:

Li deien «el Gran Ós». Era gegantí, ample i corpulent. Tenia la cara llarga i cavallina, que es va fer rodona amb els anys i ofegada en el greix; dobles galtes, triple mentó, el nas llarg, recte i gros, orelles llargues i roges. Mirava amb burla, descarada, amb un plec irònic a les comissures de la boca, gran i fina.

Va conrear tots els gèneres de l'època:

• Òperes i Oratoris.
• Cantates i Concerts.
• Suites i obres per a clavecí.

Va passar gran part de la seva vida a Anglaterra, on va realitzar la major part de la seva obra, i en aquest país és considerat un dels grans compositors.

Jean-Baptiste Lully (1632-1687): El Favorit del Rei Sol

De procedència italiana, amb vint anys va entrar al servei de Lluís XIV, el Rei Sol, com a ballarí de ballet i violinista, sent anomenat, més tard, director musical de la família reial francesa.

Astut i hàbil per als negocis, va aconseguir un títol de noblesa, nombroses propietats a París i una fortuna immensa, en seduir amb el seu talent per a la dansa un altre apassionat ballarí: el jove rei Lluís XIV. Lully va dominar la vida musical a França i va aconseguir la cúspide de la seva carrera en exercir com a secretari reial.

Va morir per una gangrena a París el 1687, a conseqüència d'una ferida que es va fer al peu amb el seu bastó de director d'orquestra, una pesada barra de ferro que servia per a portar el compàs colpejant-la contra el terra. Aquesta ferida li va provocar una infecció que el va portar a la tomba.