Biologia de la Conservació: Preservació de la Biodiversitat

Biologia de la Conservació

Introducció

És una disciplina recent, consolidada el 1980 com a resposta a la pèrdua de la biodiversitat. S’ocupa d’estudiar les causes de la pèrdua de diversitat en tots els seus nivells (genètic, individual, específic, ecosistemes, etc.) i de com minimitzar aquesta pèrdua.

Principis Guia

• L’evolució és l’únic mecanisme capaç d’explicar la biodiversitat, per tant, els problemes de conservació s’han de generar dins d’un àmbit evolutiu.
• Els processos ecològics són dinàmics i no es mantenen en equilibri.
• Els éssers humans són part dels sistemes ecològics i, per tant, les activitats antropològiques s’han de contemplar en la planificació de la biologia de la conservació.

Paradigmes Científics

• Paradigma de les poblacions petites: pèrdua de variabilitat.
• Paradigma de les poblacions en disminució: disminució de l’eficàcia biològica i increment de mortalitat.

Agents d'Extinció

• Sobreexplotació: condueix a la reducció d’efectius poblacionals.
• Pèrdua i fragmentació de l’hàbitat de les espècies.
• Introducció d’espècies invasores: competeixen amb les natives i modifiquen els seus hàbitats.
• Interaccions sinergètiques per les quals l’extinció d’una espècie condueix a l’extinció en cadena d’altres.

Bases Ètiques

• És necessari conservar la diversitat d’espècies i comunitats biològiques.
• Cal prevenir l’extinció de poblacions i espècies per causes no naturals.
• Cal mantenir la complexitat ecològica.
• L’evolució ha de continuar.
• La diversitat biològica té un valor intrínsec (valor essencial o gran importància).

Percepció Social de la Biodiversitat

Per al científic o conservacionista, la biodiversitat té un valor indiscutible, però no és així per a bona part dels ciutadans.

• La percepció urbana dista molt de la percepció rural.
• Percepció Nord/Sud.
• Diferent percepció del patrimoni cultural i el patrimoni natural.

Relacions Afectives Positives

Propietat seductora: L’aprenentatge de la natura comença des de la infància amb les flors, animals, paisatges... Els animals representen un pont per al desenvolupament de l’actitud respecte al medi natural.

• Biofília: creença en una filiació emocional innata dels éssers humans cap als animals.
• Propietats psico-terapèutiques: animals de companyia, invidents, tractaments psicològics o motrius, contacte i contemplació d’ambients agradables.

Relacions Econòmiques: Sostenibles o No

Les varietats cultivars i races domèstiques provenen d’espècies extingides o actuals de flora i fauna silvestre:

• Blat
• Olivera
• Gos
• Ovella
• Bous i vaques

1. La caça en les societats industrialitzades juga un paper lúdic i amb beneficis econòmics importants.
2. La pesca es sustenta en major part en espècies silvestres.
3. Les reintroduccions porten a desequilibris ecològics que poden portar a perjudicis econòmics (ex: conills a Austràlia).
4. Predació d’espècies silvestres que ataquen bestiar o caça o pesca:
   • Llop: ovelles
   • Ós bru: vaques
   • Llúdriga: peixos d’aigua dolça
   • Rapinyaires: perdius i conills
5. Fauna antropòfila: danys materials i molèsties als ciutadans:
   • Gavians
   • Rates
   • Vespes
   • Tèrmits

Conclusió

Totes aquestes situacions fan necessària una gestió de la biodiversitat. La gestió ben feta ha d’incorporar criteris científics: dinàmica de poblacions, ecologia i etologia... i adaptar-los a cada cas en particular.