Biomes i adaptacions vegetals: tundra, boscos, estepa i sòls mediterranis

Tundra: sòl i adaptacions

És un gelisol: presència permanent de permafrost. Quan l’aigua es desglaça no hi ha capacitat de filtració degut al permafrost. Llavors es forma el paisatge típic del Canadà de llacunes o aiguamolls.

El vent té una importància elevada pel que fa a la distribució de la neu a la superfície.

Crioturbació i modelat del paisatge

Crioturbació: força del gel que modela el paisatge. En què es basa la força? Quan s’hi congela l’aigua al sòl hi ha una pressió entre les diferents parts de la superfície i el que s’acaba formant són aquests petits turonets, pilons de terra.

Adaptacions de la vegetació

• Defensa del vent i del fred: mida petita; vent com a medi de dispersió (anemòfiles).
• Economia hídrica.
• Adaptacions del cicle vital.

Coloració: colors foscos capten millor la calor a l’hivern.

Boscos temperats: sòl i adaptacions

Sòl: diferents tipus de sòls, però tots els sòls són rics en nutrients: alfisòls, inceptisòls i ultisòls. Hi ha una bona capa de matèria orgànica en descomposició perquè l’elevada humitat i, tot i no tenir temperatures molt altes, la temperatura és suficient per a la descomposició.

Adaptacions

• Fulles grans.
• A la tardor cauen les fulles (abscisió).
• A l’hivern les herbàcies passen a forma de llavor.
• La principal adaptació és el caducifoli: les plantes perden les fulles per afrontar períodes de baixa productivitat fotosintètica.
• El període favorable és prou llarg com per compensar l’hivern i permetre que les fulles tornin a créixer.

Estepa i praderia: vegetació

El període vegetatiu és curt perquè els mesos favorables són 4 o 5 mesos. Hi predominen hemicriptòfits (plantes perennes): mantenen la part subterrània viva i el que es mor és la part aèria. S’estableixen arrels profundes.

Procés de dispersió de llavors sobretot pel vent. Estepicursors: mètode de dispersió de llavors que consisteix en les típiques volades de vegetació seca del Far West.

Sòls mediterranis: adaptacions i factors limitants

Sòls mediterranis: pobres, amb un elevat nivell d’erosió. Són poc profunds, més superficials, amb poca acumulació de matèria orgànica. Hi ha un important efecte de l’erosió. A nivell productiu hi ha força productivitat.

Factors limitants

• Sequeres a l’estiu i períodes d’aridesa.
• Activitat metabòlica baixa durant períodes secs.
• Proliferació d’espècies anuals d’aflorament primaveral.
• Reducció i enduriment de la superfície foliar.

Adaptacions específiques

• Aparició de tricomes glandulars i/o cobertes ceroses (ceres) per reduir la pèrdua d’aigua.
• Adaptacions a períodes incendiaris: molts vegetals estan adaptats a focs recurrents; actualment hi ha més incendis que abans.