Bipartidisme restauració
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,32 KB
La instauració de la restauració: va del 1875-1931. Va ser un sistema polític basat en la monarquia parlamentaria, bipartidista i caciquisme com a mètode electoral. La primera fase de la restauració es va caracteritzar per la transigencia política i la intransigencia social. La transigencia es va manifestar entre famílies liberals basada en eleccions fraudulentes. I la intransigencia es va manifestar en la repressió sistematica dels nacionalistes periferics, dels obrers i dels republicans. El Gener de 1874 el general Pavia dona un Cop d'Estat i acaba amb la primera república. El Desembre de 1874 el general Campos encapçala un aixecament militar i proclama Alfons XII rei d'Espanya. A Madrid es forma un govern encapçalat per Cánovas. Cánovas gaudia de la confiança d'Alfons XII, a qui havia redactat el manifest de Sandhurst. El 1875 es va restaurar la dinastia borbònica.Característiques polítiques: la restauració va comportar un retorn al conservadorisme. Durant la restauració es va arribar a un pacte amb l'església i per primera vegada al s.XIX es va sotmetre a l'exercit al poder civil, es coneix amb el nom de CIVILISME.Cánovas era políticament conservador. Els seus principis van ser: la patria, la monarquia, la dinastia historica, la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les corts. Va creure que aquests principis havien de formar part de la Constitució. Pel que fa a la política economica adopta posicions favorables al proteccionisme, proper als interesos de la burgesia catalana. Es va mostrar contrari al catalanisme polític.·La constitució del 1876: Canoves proclama una amnistia política i fa les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, d'acord amb la constitució del 1869. Les diferencies polítiques entre els liberals i conservadors es van solucionar mitjançant una redacció flexible. Les divergencies més importats van ser: el concepte de sobirania, el sistema electoral i la qüestio religiosa.·les característiques de la Constitució del 1875 van ser: -Sobirania compartida, el rei comparteix el poder legislatiu amb el parlament com també ho fa amb el executiu.-Reconeix els drets individuals i col·lectius basics.-Sufragi no hi apareix res-Parlament bicameral, el rei deixa elegir part dels membres.-Qüestió religiosa, estat catolic i obligació de l'estat a mantenir el culte i els ministres pero els liberals van aconseguir implantar també la llibertat a consiencia d'altres cultures. Amb aquesta constitució, cada govern va poder legislar d'acord amb les seves ideees polítiques. Aquesta constitució ha estat la que mes temps ha estat en vigos a Espanya.·El Bipartidisme: sota la direcció política de Cánovas la restauració es va caracteritzar per l'alternança política de dos grans partits el partit liberal i el partit conservador. -Cánovas: va liderar el partit conservador, format per persones procedents del antic partit moderat, uníó liberal i conservadors del partit progressista. Els recolzaben la noblesa, la església, burgesia, etc. -Sagasta:va liderar el partit liberal format per gent dle partit progressista, i democrates. Els recolzaben el comerciants banquers, militars, etc.·El Caciquisme: les eleccions son manipulades sobretot a les zones rurals on predomina una massa de població nalfabeta a l'entorn de persones influents anomenats cacics, que fan intercanvis de vots per favors.
El mecanisme era el següent: quan un president deixava el carg, el rei encarregava al membre de la oposició que disolgues le s corts i convoques eleccions que sempre guanyaria per majoria, perque s'organitzaben desde el ministeri de governació, que feia la llista de diputats que havien de ser elegits. Per acabar d'ajustar s'utilitzaben una serie de trampes com les partides de porra (atemorir els votants perque votesin a un candidat), falsificació de cens (incloient-hi persones difuntes), falsejament de les actes de recomptes, afegir vots, etc. El resum del caciquisme es basa en la coacció i la submissió i te per finalitat l'exclusió de les classes populars de participar activament en la vida política. El 75% de la població espanyola era analfabeta.·L'oposició al sistema: a la oposició hi havia altres partits. A la dreta:partit liberal, conservador, uníó catolica. a l'esquerra: republicans (centralistes, federals i catalanistes), marxistes(Pablo iglesias psoe), regionalistes (PNV, Galícia el galleguisme, Catalunya el catalanisme conservador).La fi de la tercera guerra Carlina 1872-1876: la primera acció política del nou rei va ser dirigirse al nord de Espanya per lluitar contra els carlins. Carles VII bençut es retira a frança amb les seves tropes. La fi de la guerra va significar l'abolició dels furs al P.Basc i Navarra.La guerra de Cuba 1868-1878: la guerra va durar 10 anys. El general Campos va ser enviat per combatri i negociar. Tot es va acabar donant als cubans els mateixos drets que els espanyols. Evolució política: L'exit de la restauració es dona per la resolució de dos conflictes que son: La fi de la guerra carlina i la de Cuba. Alfons XII es nombrat rei soldat i pacificador.Alfons XII després de casarse amb Mercedes d'Orleans que morí es casà amb Cristina d'Habsburg, la qual va agafar la regencia d'Espanya quan Alfons XII morí. Arran d'aixo Cánoves i Sagasta signen el Pacto del pardo que es comprometen a assegurar el bipartidisme i la monarquia borbònica.La guerra de Cuba 1895-1898:les causes van ser: -economica: els cubans volien comerciar amb EUA. Vendre el sucre a mes profit i comprar a millor preu els productes manufacturats. E`panya imposava un proteccionisme per reservar el mercat espanyol.-Política: negativa a les corts espanyoles a concedir una autonomia a l'illa per por al separatisme. L'aixecament es converteix en una guerra de guerrilles amb el suport indirecte dels EUA interesats per controlar la illa cubana. El 1898 una explosió al vaixell de guerra nord-América ancorat a port l'Havana es atribuida als espanyols. Els EUA declaren la guerra a Espanya. La flota espanyola es destruida a Santiago de Cuba. Amb aquest context va esclatar una revolta a les filipines contra els espanyols recolzada pels EUA. Espanya va ser derrotada , finalemnt després de perdre les illes signen la Pau amb EUA i frança . Espanya perd les filipines Cuba i p.Rico.El desastre del 98. El regeneracionisme. Inici de la crisis de la R.: a la derrota causa un gran impacte. Significava la fi de l'Imperi colonial espanyol i era considerat com un símptoma de decadencia. Els partits dinastic i l'exercit surten tocats. La opinió publica exigeix mesures per redreçar la situació i superar la crisis política i economica. Apareix un moviment polític anomenat Regeneracionisme que aplega a sectors intel·lectuals i polítics que defensen una política reformista basada en: acabar amb el caciquisme, el foment de la riquesa, la protecció de la industria nacional...
El mecanisme era el següent: quan un president deixava el carg, el rei encarregava al membre de la oposició que disolgues le s corts i convoques eleccions que sempre guanyaria per majoria, perque s'organitzaben desde el ministeri de governació, que feia la llista de diputats que havien de ser elegits. Per acabar d'ajustar s'utilitzaben una serie de trampes com les partides de porra (atemorir els votants perque votesin a un candidat), falsificació de cens (incloient-hi persones difuntes), falsejament de les actes de recomptes, afegir vots, etc. El resum del caciquisme es basa en la coacció i la submissió i te per finalitat l'exclusió de les classes populars de participar activament en la vida política. El 75% de la població espanyola era analfabeta.·L'oposició al sistema: a la oposició hi havia altres partits. A la dreta:partit liberal, conservador, uníó catolica. a l'esquerra: republicans (centralistes, federals i catalanistes), marxistes(Pablo iglesias psoe), regionalistes (PNV, Galícia el galleguisme, Catalunya el catalanisme conservador).La fi de la tercera guerra Carlina 1872-1876: la primera acció política del nou rei va ser dirigirse al nord de Espanya per lluitar contra els carlins. Carles VII bençut es retira a frança amb les seves tropes. La fi de la guerra va significar l'abolició dels furs al P.Basc i Navarra.La guerra de Cuba 1868-1878: la guerra va durar 10 anys. El general Campos va ser enviat per combatri i negociar. Tot es va acabar donant als cubans els mateixos drets que els espanyols. Evolució política: L'exit de la restauració es dona per la resolució de dos conflictes que son: La fi de la guerra carlina i la de Cuba. Alfons XII es nombrat rei soldat i pacificador.Alfons XII després de casarse amb Mercedes d'Orleans que morí es casà amb Cristina d'Habsburg, la qual va agafar la regencia d'Espanya quan Alfons XII morí. Arran d'aixo Cánoves i Sagasta signen el Pacto del pardo que es comprometen a assegurar el bipartidisme i la monarquia borbònica.La guerra de Cuba 1895-1898:les causes van ser: -economica: els cubans volien comerciar amb EUA. Vendre el sucre a mes profit i comprar a millor preu els productes manufacturats. E`panya imposava un proteccionisme per reservar el mercat espanyol.-Política: negativa a les corts espanyoles a concedir una autonomia a l'illa per por al separatisme. L'aixecament es converteix en una guerra de guerrilles amb el suport indirecte dels EUA interesats per controlar la illa cubana. El 1898 una explosió al vaixell de guerra nord-América ancorat a port l'Havana es atribuida als espanyols. Els EUA declaren la guerra a Espanya. La flota espanyola es destruida a Santiago de Cuba. Amb aquest context va esclatar una revolta a les filipines contra els espanyols recolzada pels EUA. Espanya va ser derrotada , finalemnt després de perdre les illes signen la Pau amb EUA i frança . Espanya perd les filipines Cuba i p.Rico.El desastre del 98. El regeneracionisme. Inici de la crisis de la R.: a la derrota causa un gran impacte. Significava la fi de l'Imperi colonial espanyol i era considerat com un símptoma de decadencia. Els partits dinastic i l'exercit surten tocats. La opinió publica exigeix mesures per redreçar la situació i superar la crisis política i economica. Apareix un moviment polític anomenat Regeneracionisme que aplega a sectors intel·lectuals i polítics que defensen una política reformista basada en: acabar amb el caciquisme, el foment de la riquesa, la protecció de la industria nacional...