Bourdieu i Willis: Reproducció Social, Escola i Cultures Juvenils

Bourdieu i Willis: Teories de la Reproducció Social

Les teories de Pierre Bourdieu i Paul Willis expliquen la reproducció de les desigualtats socials. Tot i que ambdós autors comencen fixant-se en elements diferents, arriben a conclusions complementàries, oferint una visió integral de la dinàmica social.

Willis focalitza la seva anàlisi en els sectors populars i les seves cultures, mentre que Bourdieu centra la seva mirada en el sector burgès i el funcionament de les institucions. Les seves teories no són contradictòries, sinó que expliquen les «dues cares de la moneda» de la reproducció social. Tots dos són sociòlegs fonamentals en aquest camp.

L'Anàlisi de Paul Willis: Cultures Juvenils i Antiescola

Willis es fixa en les cultures juvenils al llarg de diferents moments de la història. Parteix de la idea que, en funció de la posició social dels pares, l'individu està pràcticament «destinat» a reproduir aquesta posició. Aquesta reproducció es manté mitjançant una sèrie de mecanismes de control que asseguren la continuïtat del poder.

En el seu estudi, Willis distingeix entre dos grups principals dins l'àmbit escolar:

• Els Col·legues (The Lads): Representen la cultura popular i l'antiescola.
• Els Orelles (The Ear'oles): Representen la cultura escolar i l'acceptació de les normes institucionals.

Pierre Bourdieu: Institucions, Legitimació i Violència Simbòlica

Bourdieu analitza el funcionament de les institucions educatives a través del concepte de legitimació. Entén com aquestes institucions reforcen la idea de cultura legítima, la qual, al seu torn, reforça l'estructura social existent. Aquest procés afecta principalment els sectors socials de les classes mitjanes cap amunt.

Bourdieu utilitza les institucions educatives per explicar la reproducció de les desigualtats socials, argumentant que l'acció pedagògica conté mecanismes que perpetuen aquestes diferències. La seva idea principal és que l'escola és un mecanisme de dominació on s'exerceix una violència simbòlica. Aquesta violència es caracteritza per:

• No ser física ni explícita (ni per als receptors ni per als productors).
• Arrencar submissions (obediència no qüestionada).
• Permetre que els dominats es converteixin en transmissors d'aquesta mateixa submissió.

Masculinitat i Antiescola en la Teoria de Willis

L'estudi de Willis posa èmfasi en com les masculinitats determinen la concepció de la feminitat i la relació amb l'escola. Es crea una dicotomia clara:

• Masculinitat / Antiescola
• Feminitat / Escola

Els col·legues formen un univers simbòlic sobre la masculinitat. Els nens comencen a elaborar què és la masculinitat valorant allò manual, la força i les habilitats i competències necessàries per ser un bon obrer i treballar en una fàbrica (per exemple, en indústries pesades). Això forma part del cicle vital per adquirir i reforçar aquelles habilitats que després faran servir en el món obrer. Aquesta comparació accepta el joc simbòlic de Willis separant nenes dels nens.

La Construcció del Femení per Exclusió

Willis fa èmfasi que la pugna està entre la masculinitat dels «guerrers» (els col·legues) i la dels «nens bons» (els orelles), i exposa que la feminitat no és cap d'aquestes dues coses.

La construcció d'allò femení és subsidiària d'allò masculí. Mentre que l'univers dels col·legues defineix el que és masculí, la feminitat és tot el que les masculinitats en pugna no fan o no accepten. Tot el que estigui fora de l'univers dels col·legues és rebutjat.

Cultura Comuna i Cultura Popular

Willis també parla de la distinció entre cultura comuna i cultura popular. Ell defensa la cultura popular, fent referència a l'hegemonia per explicar-la (en el context de la tercera onada dels estudis culturals).