Branques de la Filosofia i Característiques del Mite

Principals branques de la filosofia

En la filosofia com a "recerca substantiva" hi podem distingir diverses branques:

1. L'ontologia (segons alguns autors, la "filosofia en sentit estricte"):

   • Literalment, significa 'doctrina de l'ésser' o 'discurs sobre l'ésser', entenent per 'ésser' la 'realitat' en un sentit ampli (la que té presència física i la que no en té, la real i la imaginària), o en suma, 'la totalitat del que hi ha'.
   • 'El que hi ha' són 'ens' o 'entitats' particulars que es relacionen entre si de diverses formes (la distinció entre l'ésser i els ens rep el nom de diferència ontològica).
   • Tradicionalment (ja, almenys, des de PLATÓ) l'explicació d''allò que hi ha' s'ha fet apel·lant a un altre nivell de realitat (el món platònic de les idees, el Déu judeocristià, etc.) que el que es presenta davant dels nostres sentits. D'aquí s'ha derivat el mot 'metafísica' (lit.: 'allò que hi ha més enllà de les coses físiques'), que implica justament aquest "desdoblament" de la realitat.

2. La gnoseologia o 'teoria del coneixement':

   • És la teoria de les condicions, de l'essència i els límits del coneixement humà.
   • Investiga la relació del coneixement en relació amb el seu subjecte, el seu objecte i el seu contingut.

3. L'antropologia o 'discurs sobre l'ésser humà':

   És l'esforç per conèixer la naturalesa o essència de l'ésser humà, l'intent de definir l'ésser humà en general (no en particular, referint-se només a la seva constitució física -antropologia física- o les condicions culturals que el modelen -antropologia social i cultural-).

4. L'ètica:

   • És l'estudi dels valors que presideixen els judicis i el comportament d'un individu o d'una col·lectivitat humana (la moral d'una societat), el bé i el mal, el just i l'injust, etc.
   • Tenint en compte que aquests valors són afegits pels humans (individualment o col·lectivament) als fets i accions humans.
   • Per tal de veure si poden constituir, o no, el fonament per a una convivència.

5. L'estètica (o filosofia de l'art i de la creació artística):

   També s'ocupa de valors, però d'una altra mena; així: el bonic i el lleig, el proporcionat i el desproporcionat, etc.

6. La lògica:

   • És la doctrina del pensament ordenat i argumentatiu.
   • Un argument (o raonament) pot ser correcte o incorrecte i la lògica s'encarrega, precisament, d'esbrinar quins són correctes (perquè segueixen certes regles) i quins incorrectes (perquè en violen alguna i poden ser, així, desemmascarats: és el cas de les anomenades 'fal·làcies').
   • També s'ocupa dels tipus de raonaments (inductiu, deductiu, ...).

Característiques del mite

Ultimitat i universalitat

• Per mitjà de cada mite es pretén explicar l'origen d'algun aspecte de la realitat física (cosmos) o de la cultura humana (origen de l'agricultura, de l'Estat, dels sacrificis als déus, etc.):

  • En narrar el seu origen, els mites tracten de donar una explicació definitiva i última del fet en qüestió.
  • Per això podem dir que el mite es caracteritza per la ultimitat de la seva explicació.

• Però si cada un dels mites en particular explica l'origen d'un aspecte de la realitat física o social:

  • El conjunt dels mites ofereix una explicació universal de tots els aspectes de la realitat que es consideren importants en una societat.
  • Per això també podem dir que el mite (en conjunt) es caracteritza per la universalitat de la seva explicació.

El mite ofereix, per tant, una explicació total, universal i última que dóna resposta als problemes i enigmes fonamentals sobre l'origen i la naturalesa de l'univers, de l'ésser humà, de la civilització i de la tècnica, de l'organització social, etc.

Personificació de les forces naturals: la idea d'arbitrarietat

• A tall d'explicació, el mite es caracteritza per la personificació de les forces naturals:

  • El foc, el vent, el mar, els astres, etc., són déus o depenen de déus que actuen i determinen el curs dels fenòmens naturals de manera més o menys capritxosa i arbitrària (Zeus envia el llamp; Posidó, la tempesta i la bonança del mar, etc.).
  • En la mitologia homèrica, els déus sovint actuen moguts per passions i capricis.

• Certament, no tot és caprici i arbitrarietat en els esdeveniments naturals i humans:

  • En el propi pensament mític es reconeix una certa necessitat: és el destí, que està per sobre del caprici i dels desigs dels déus.
  • Tot i així, el pensament mític reconeix un gran marge per a l'arbitrarietat en els esdeveniments naturals.