Brasília i Los Angeles: arquitectura i urbanisme

Brasília: Període de l’imperi

El fill dels reis portuguesos rei del nou imperi independent. Época esclavatge i progrés econòmic. Primera república el sistema antic ja no funciona. Suport a l’arquitectura del Moviment Modern, on les vanguardes artístiques no promouren la dissolució de les institucions sinó que són l’instrument per construir un nou missatge d’identitat nacional. Le Corbusier arriba a Brasil i es troba un país on el Moviment Modern està molt consolidat, molts arquitectes formats a Europa i una escena avant-guardista molt forta.

Brasília 1958-1960 Principals característiques de l’arquitectura de Niemeyer a Brasília

1. Imaginació: Imaginació com a integració de les capacitats cognitives (objectives) i sensible (subjectives). Imaginació no és il·lusió, sinó representació i creació sobre el fet perceptiu (observació). Observació de la natura: retorn a la forma. Formalitat (natura) sobre funcionalitat. La forma com a llibertat. Euritmia (bellesa sensitiva, visual o acústica) > Simetria (bellesa absoluta) Arquitectura com a fusió entre la ment i el dibuix. Capacitat creativa.

2. Estructura: Sistemes estructurals com a causa i efecte de les forces naturals: contrast entre recolzaments i volums. Estructura lligada amb unitat, harmonia, solucions compactes, simplificació i geometria. Trencament de l’equilibri estàtic de l’arquitectura clàssica. Estructura com a apel·lació al sentiment, a l’art de persuadir. Dramatisme i monumentalitat mitjançant el formigó armat. Lleugeresa i seccions primes. Grans llums.

3. Espai i colum: Espai com a continuïtat, prolongació de l’harmonia despertada per la natura. Encaix en el paisatge, relació interior i exterior. Formes lliures i contingudes en volums concrets. Corba dinàmica com a negació del caràcter estàtic (segments de recta i arcs de cercle). La corba és “estructurada” (Sèu Edicions Mondadori).

Los Angeles:

El imaginario y la fantasía se vuelven realidad: las promesas propagandísticas del clima soleado, el bello paisaje y de una vida suburbana de libertad individual se hacen accesibles al americano relativamente acomodado de las granjas y pequeñas ciudades.

De los tranvías de caballos a los eléctricos. Los tranvías interurbanos (ferrocarriles ligeros) y su efecto multiplicador en las pequeñas poblaciones de California del Sur. La formación del imperio tranviario de Huntington hasta la gran fusión de 1911 con los tranvías urbanos de la ciudad de Los Ángeles.

La lógica subyacente de la valoración del suelo: las parcelaciones, negocio definidor de L.A. Los «constructores de comunidades» y sus pautas de diseño de urbanizaciones. > De la ciudad de los boulevards de los 20-30 a la ciudad de las autopistas de los 50 y 60. El paisaje fragmentado y «televisivo» desde el coche. La arquitectura de la automovilidad (supermercados, shopping centers, motor-hotel, drive-in, fast-food,...): de la valoración de la vía a la valoración del coche y del símbolo visual. Las cuatro ecologías del Los Ángeles de Banham: surfurbia, autopia, llanuras del tedio, pies de las colinas.