Bruixa de Dol: Poesia de Maria Mercè Marçal

Bruixa de Dol

Maria Mercè Marçal (1952-1998) Va ser una poeta, traductora i narradora. Va néixer a Barcelona, però es considera sempre d'Ivars d'Urgell, on passa tota la infància.

Es dona a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim dels quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes.

La seva obra es caracteritzava per estar lligada a la seva vida. Una utilització de les divises. Pren elements negatius lligats a la dona i en capgira el sentit. El feminisme està lligat a un pensament polític: s'ha de capgirar la societat. Els termes que la societat li oferia ella els pren i en capgira el sentit. Fusió de la tradició culta i la popular (També ho havien fet J.V. Foix i Garcia Lorca, els seus referents).

La tradició culta (el sonet en diferents versions) vs la tradició popular (Cançons, romanços i corrandes. La mètrica respon a paràmetres irregulars, amb refranys i fa ús de moltes repeticions o anàfores i també paral·lelismes).

Simbologia: En referència a la identitat femenina = Lluna, bruixa, fada, Ombra, mirall, Aranya, Pluja, aigua, mar. Referents al món de l’erotisme i el cos = Llangardaix, ocell, espasa, Flor, petxina, peixos, Heura, sal, foc. Entorn el risc, el perill i el dolor = Ganivets, ullals, sang, Ametlles o estels amargs, Foscor, negre. Connectats al món dels contes o la tradició medieval = Drac, castell, cavall, Amic, alba, Beuratge, anell, Mag, bruixa, fada. En referència als jocs d’atzar i la màgia = Cartes, tarot, signes zodíac, el mag, la bruixa. Altres elements de la natura = Heura, arbre, fulles, pedra, bosc, llop, cargols…

Influències: La tradició de la literatura medieval

Llenguatge:

Els dialectalismes, propis del seu parlar occidental (d'Ivars d'Urgell) com l’ús puntual de l’article “lo”. El lèxic del món rural, amb mots com “rella” (part de l’arada) o “saó” (pluja que amara la terra i la fa fèrtil). Fa que les paraules del món pagès esdevinguin cultes. El lèxic provinent de la quotidianitat femenina (“estovalles”, “escombra” o “granera”, “bolquers”, etc.), normalment no reivindicat per poetes. Gran bagatge lèxic: això li permet ser molt creativa amb les rimes

1a part: Bruixa de dol

Segueix un itinerari personal, on el jo poètic reflexiona sobre les relacions passades, el dol per la pèrdua, la independència i la solitud

Foc de pales (5 poemes): La barca on el jo poètic navega és un símbol de la seva solitud però també la seva independència (rema per ella mateixa: foc de “pales”). El “foc” del títol ens remet a la passió i el desig però també al perill de l’amor. I alhora a la necessitat simbòlica de “cremar” el passat per construir el futur, fer net (el poder regenerador del foc). Utilitza formes de la tradició popular.

En aquests cinc poemes veiem la dualitat de les relacions amoroses, entre el plaer i el dolor o el risc que comporten. El jo poètic parla de relacions passades sempre des d’aquest doble vessant. L’últim poema és una reivindicació de l’alliberament del passat i el desig d’independència.

Tombant (12 poemes més la citació inicial): “Tombant” significa canvi. El canvi ens parla d’una relació passada, de la qual ha anat deslligant-se, fins que ara veu que no necessita un home. Al llarg dels poemes acull amb seguretat la solitud. Reflexiona sobre el dol del trencament i el procés d’acceptació final de la solitud volguda, passant pel dolor. En l’últim poema acaba dient “pujaré la tristesa dalt les golfes” perquè ja vol iniciar un futur acabant amb aquest procés de dol. Les formes són breus, alguns poemes com aforismes, i la mètrica i la rima són irregulars.

Foguera joana (9 poemes): El títol juga a feminitzar la foguera de Sant Joan, cercant la identitat femenina i l’expressió del desig i el plaer des del punt de vista d’una dona. Els poemes ens parlen de records de relacions sexuals lliures, plaents i lúdiques. On el jo poètic gaudeix lliure de culpa i de convencions. Els poemes són majoritàriament eròtics. L’últim reflexiona també sobre la necessitat de “cremar” aquests records, amb la foguera del títol, com a símbol altre cop de regeneració i de mirar cap al futur (“records, atieu la foguera”… “Cal canviar de pressa el decorat”). Les formes són breus i de rima i mètrica irregulars, també alguns en forma d’aforismes

Bruixa de dol (13 sonets): Secció que dona nom a tot el poemari. La Bruixa representa simbòlicament totes les dones, la recerca de la identitat femenina.

Està de dol per molts motius, però aquí personalment per la solitud i el dolor per la ruptura d’una relació. De manera intimista, al llarg dels poemes el jo poètic reflexiona sobre el desig, la pèrdua, la tristesa i la solitud. També la buidor existencial. I com en altres seccions, sobre la dualitat del plaer i el dolor que ens comporta l’amor. L’amor és vist com un joc però que ens porta a molts riscos. Les formes són en aquesta secció de tradició culta

2a part: Avui les fades i les bruixes s’estimen:

S'inicia amb Avui les fades i les bruixes s'estimen. Es tracta d’un sol poema, un sonet amb versos alexandrins. El tema essencial és la crida a la unió de totes les dones en una lluita col·lectiva, des d’un punt de vista optimista.

Els núvols duien confetti a les butxaques (8 poemes més una introducció breu): L’optimisme segueix en tota la segona part, aquí el confetti ens parla dels colors alegres, de la festivitat. Que el feminisme sigui una lluita festiva. Tot i així, el poema breu introductori parla de les “arnes” com dels perills i amenaces que no deixen fluir el moviment (els prejudicis, la tradició patriarcal…). A través de 8 poemes, en general dedicats a amigues i dones estimades per ella, la poetessa juga amb formes tradicionals per fer una crida a la unió i la reivindicació feminista. Els pomes presenten mètrica irregular i rima assonant. La secció acaba amb el poema també programàtic “Cançó de fer camí”, on utilitza la barca com a símbol de la lluita on totes les dones poden unir-se.

Sense llops ni destrals (8 sonets): Sonets també dedicats a dones properes, excepte el primer, tot i que té un vocatiu dedicat a “Teresa”. El títol ens remet al conte de la Caputxeta, on els personatges masculins són els que exerceixen la violència. Els llops i les destrals són amenaces contra les dones. La proposta és que les dones puguin sentir-se lliures d’aquestes amenaces (“sense”). Tota la secció segueix sent una reivindicació d’unió de totes les dones en una mateixa lluita. Que deixem de banda les diferències i ens centrem en allò que ens uneix.

Vuit de març: Aquest últim poema funciona com a secció en ell mateix. També és un poema programàtic, i emblemàtic, que demana cremar el passat d’injustícia i construir un nou futur d’igualtat (“l’arbre de l’alliberament”).