Bruno, Brahe i Kepler: Models Astronòmics

Les Propostes de Bruno, Brahe i Kepler

Giordano Bruno (1548-1600)

Giordano Bruno va ser un ferm defensor del model heliocèntric de Copèrnic, aprofundint en la teoria. Creia que l'espai no era un lloc definit i limitat, sinó que era infinit i etern. Va arribar a aquesta conclusió basant-se en l'esfera d'estels fixos i la seva infinitat d'estels i planetes. Bruno pensava que tot tenia ànima i intel·ligència, i que la màgia, juntament amb l'ànima, podia interconnectar amb qualsevol cosa. Deia que els humans tenim elevades capacitats que podríem desenvolupar (com la telequinèsia). També afirmava que tot era capaç de perfecció, és a dir, diví; era panteista.

Tycho Brahe (1546-1601)

Tycho Brahe va detallar l'aparició d'una supernova (explosió estel·lar), refutant així la idea que l'Univers fos immutable. També va demostrar la trajectòria d'un cometa més enllà de la Lluna. Tot i aquestes dues proves revolucionàries, Brahe era partidari d'un model intermedi: geoheliocèntric. Creia que el Sol i la Lluna giraven al voltant de la Terra, i la resta de planetes ho feien al voltant del Sol. Sense telescopis, va obtenir les observacions més precises. Va ser mestre de Kepler i, en morir, li va llegar les seves observacions.

Johannes Kepler (1571-1630)

Johannes Kepler va acceptar l'heliocentrisme, tot i que va introduir algunes modificacions per adaptar-lo a les idees del seu mestre. Pensava que les òrbites dels planetes eren el·líptiques, és a dir, que no eren del tot circulars. D'aquí van sorgir les lleis de Kepler:

• Primera llei (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol amb òrbites el·líptiques. El Sol es troba en un dels focus de l'el·lipse.
• Segona llei (1609): Els planetes escombren àrees iguals en temps iguals. Com més a prop estan del Sol, més ràpid es mouen.
• Tercera llei (1618): El quadrat del període orbital d'un planeta (temps que triga a fer una volta al Sol) és directament proporcional al cub de la distància mitjana entre el planeta i el Sol.