La Burgesia i les Classes Mitjanes a l'Espanya Liberal del Segle XIX

Els Grups Burgesos i la Revolució Liberal

El procés de revolució liberal a Espanya va anar conformant una nova burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger. Des de l’època de Mendizábal, un seguit d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals i a les operacions de crèdit. També van ser compradors de deute públic de l’Estat i grans inversors en borsa, en la qual van especular amb accions, com les del ferrocarril. Una gran part d’aquesta incipient burgesia va adquirir algunes propietats a càrrec dels béns de l’Església i dels municipis. D’aquesta manera, va passar a engrossir les files dels propietaris agrícoles i es va convertir en rendista.

Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos. Procedia essencialment de l’eix del nord i d’Andalusia, malgrat que el seu centre d’operacions i la seva residència habitual va ser la capital, Madrid. Això no significava que no hi hagués grups burgesos ubicats en altres regions espanyoles, com ara València. Un cas particular el trobem en la burgesia pròpiament industrial que va quedar restringida a unes zones determinades del país, bàsicament Catalunya i posteriorment el País Basc. Aquesta burgesia es va preocupar essencialment d’aconseguir de l’Estat liberal la política proteccionista necessària per a la seva indústria incipient. Tanmateix, la seva feblesa numèrica, el seu escàs poder econòmic en comparació amb les grans fortunes terratinents i financeres i la seva localització perifèrica van fer difícil que aquesta burgesia desenvolupés un model de societat industrial més productiu i menys rendista que el de la burgesia especulativa o agrària.

Les Classes Mitjanes: Entre Poder i Assalariats

Les classes mitjanes constituïen una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals i depenien de la marxa dels seus negocis. El desenvolupament de les classes mitjanes va anar lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i dels serveis. El cens del 1860 mostra un col·lectiu important d’assalariats públics. Hi havia també un conjunt de professionals liberals, agrupats en tres cossos:

• Els relacionats amb les lleis (advocats, notaris, etc.)
• Els relacionats amb la construcció i la propietat immobiliària (arquitectes, aparelladors, agents de la propietat)
• Els relacionats amb la salut (metges, farmacèutics, etc.)

Les classes mitjanes compartien amb els grups poderosos un estil de vida, malgrat que la seva capacitat econòmica era més limitada. El benestar era un signe de categoria social. Hi havia una diferència important entre la petita burgesia de les grans ciutats, partidària de reformes socials, i la de les petites ciutats, partidària de l’ordre i del respecte a la propietat i sempre temorosa a qualsevol canvi en la situació econòmica.