Una i Tres Cadires: Anàlisi Profunda de Joseph Kosuth i l'Art Conceptual

Una i Tres Cadires: Joseph Kosuth

Fitxa Tècnica

Material: Fusta i paper fotogràfic

Context: L'Art Conceptual (1960-1980)

L'obra Una i Tres Cadires s'inscriu especialment dins el moviment de l'Art Conceptual, que es va produir entre els anys 1960 i 1980. En la recerca d'una puresa inviolable, era necessari que la mateixa obra d'art es dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea pura.

També els artistes volien expressar-se, amb aquesta desmaterialització, contra la mercantilització artística. És conegut el gest de Manzoni d'enllaunar el seu fem com si fos valuós caviar i vendre'l a preu d'or, un clar exemple d'aquesta crítica.

Anàlisi Formal de l'Obra

L'obra consisteix en una cadira de fusta (que canvia segons la versió de l'obra), situada prop d'una paret blanca, entre dos panells penjats. El panell de l'esquerra és una fotografia, ampliada a mida natural, de la cadira. El de la dreta és una altra fotografia molt ampliada de la definició del terme "cadira" extreta del diccionari.

Així, hi ha un eix central (la cadira física) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràficament, referits a la cadira, a ambdues bandes: un visual i l'altre verbal. Es configura, per tant, com un tríptic conceptual.

L'autor ha escrit un text que descriu l'obra i en permet la seva realització. Poden fer-se diferents versions, fins i tot amb altres objectes, sempre mantenint la mateixa organització. Alguns exemples d'objectes alternatius inclouen:

• Làmpada
• Pala
• Roba
• Taula
• Cactus
• Paella
• Serra

Models i Precedents Filosòfics

Plató, a la seva obra República (Llibre X), suggereix un precedent de l'obra de Kosuth. Plató estableix una diferència entre:

1. La idea de llit (la forma ideal).
2. La seva materialització per un fuster (pràctica i limitada).
3. La versió feta per un artista en una pintura (decebedora, un engany o simulacre inútil).

De manera similar, Kosuth compara la idea de cadira (representada per la definició del diccionari) amb la seva realització material (la cadira física).

Significat i Interpretació de l'Obra

La imatge visual de Una i Tres Cadires resulta d'un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la en les diferents versions. El text i la imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents. Alternativament, es pot interpretar que la paraula té més valor a causa de la grandària de l'ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme "cadira" al diccionari.

L'obra té una relació estreta amb l'ècfrasi, un recurs de l'oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre. Per exemple, a partir de textos clàssics, artistes com Botticelli amb La Calumnia (1495) i El Greco amb El Soplón (1571) van pintar sengles obres.

A Una i Tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte d'Art i la seva pràctica, cercant, amb caràcter polèmic, noves vies expressives. Elegeix un objecte industrial, fabricat en sèrie i útil, per allunyar la creació artística de les valoracions purament decoratives. També deixa de banda els aspectes visuals per anar directament a la idea, mitjançant l'ús preeminent de la paraula.