La campanya militar de Cèsar i altres relats

Final de la campanya militar de Cèsar de l’any 55 aC i decret del Senat

«Els lloctinents Quint Tituri i Luci Cota, que havien conduït les legions al territori dels menapis, un cop devastats els camps d’aquests, se’n tornaren cap a Cèsar. Cèsar establí els quarters d’hivern de totes les legions en territori dels belgues. Dues nacions des de Britània hi enviaren ostatges. A partir dels informes de Cèsar va ser decretada pel senat una rogativa.»

Cèsar envia ajuda a la infanteria romana, que es defensa d’un atac sobtat

«Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Havent rebut un nombre petit de ferides, els soldats d’infanteria van matar un bon nombre d’enemics, abans d’aparèixer la nostra cavalleria.»

Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran concentració de tropes de l’enemic

«Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.»

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

«Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li arribaven rumors freqüents sobre una conjuració de tots els belgues. Trasbalsat per aquestes notícies, Cèsar, a l’inici de l’estiu, entregà dues noves legions, que havia allistat allà recentment, al lloctinent Q. Pedi perquè les conduís a la Gàl·lia ulterior.»

Regnat de Servi Tul·li

“Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d’una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït”

August dormia poc

“August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps”.

La vida de Virgili

“Virgili fou mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres: després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy es va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa [va morir] a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols – tal com ell mateix va desitjar - i enterrats a la via de Putèols”.