Camps, Registres, Arxius i Bases de Dades: Estructura i Sistemes de Fitxers

Estructura de Dades: Camps, Registres, Arxius i Bases de Dades

Un conjunt de caràcters relacionats forma un camp. Diferents camps d’una mateixa entitat configuren un registre. Un conjunt de registres relacionats formen un arxiu o fitxer. Un conjunt de fitxers relacionats formen una base de dades. Tot registre té un camp o més d’un que diferencien els registres d’un fitxer. Aquests camps s’anomenen camps clau.

Un camp clau és un element que permet diferenciar un registre d’un altre.

Els suports més utilitzats en l’actualitat per a emmagatzemar la informació són els discos magnètics, les cintes magnètiques i els discos òptics.

Sector d’un Disc

Un sector és un conjunt de pistes. Les pistes són zones en què se situa la informació en cintes magnètiques, discos magnètics i discos òptics.

Particions

Una partició és un conjunt de cares, pistes i sectors independents que formen una unitat física també independent a la que estarà associada una unitat lògica.

Partició primària: és l'espai de disc imprescindible per poder utilitzar l'espai d'emmagatzematge. Només poden haver-hi 4 particions primàries. En aquest tipus de partició és on s'instal·la el sistema operatiu.

Partició estesa: actua com a partició primària sense ser-ho. Va ser ideada per trencar la limitació de només 4 particions. Només en pot haver una.

Unitat lògica: ocupa un tros de partició estesa o tota la partició primària.

Sistemes de Fitxers

Des del punt de vista dels usuaris, els arxius són grups d’informacions relacionades sobre les quals podem fer diverses operacions (lectura, escriptura, eliminació, actualització, etc.). I la seva missió és la següent:

1. Gestionar l’emmagatzematge. Decidir com s’ha d’assignar en els fitxers l’espai d’emmagatzematge disponible.

Aquesta gestió de l’espai d’emmagatzematge la fa el sistema de fitxers i té com a objectius:

1. Control de l’espai disponible.
2. Directori del dispositiu. El sistema manté en cada disc un espai reservat en què desa informació relativa als arxius existents i l’espai lliure.

Per regla general, un directori o taula de continguts consta d’una entrada per a cada arxiu existent en el disc i una altra sobre l’espai disponible.

1. Assignació de l’espai d’emmagatzematge. El sistema operatiu és el responsable de plasmar en els discos els arxius.

• Assignar n bits consecutius de l’espai en disc. El sistema col·loca cada arxiu en un grup de blocs consecutius del disc.
• Emmagatzemar l’arxiu en trossos no consecutius. Cada arxiu és una llista enllaçada de blocs del disc que poden ser en qualsevol adreça del disc.
• L’assignació indexada. Agrupa tots els apuntadors en un bloc d’índex.

1. Definir mètodes d’accés. Definir la manera com l’usuari pot accedir a la informació emmagatzemada.
2. Protegir els arxius i garantir-ne la integritat. Garantir la integritat i privacitat de la informació continguda.