El Canvi Demogràfic i els Problemes del Camp a Espanya (1900-1930)

- El Canvi demogràfic:

Entre el 1900 i el 1930 el nombre d'habitants a Espanya va augmentar quasi un terç (va disminuir la mortalitat i la natalitat era alta) i es va donar una major concentració a les ciutats.

L'esperança de vida va anar creixent (el 1900 era 34,8 anys i el 1930 era de 50 anys) per la desaparició de epidèmies, una alimentació millor i per millores sanitàries i d'higièniques.

A primers del segle XX a Barcelona i als eixos del Llobregat i Ter es van anar situant les primeres industries on treballaven gent arribada del camp. Els focus receptors principals van ser Barcelona, Madrid, Bilbao i Sevilla.

A Galícia els emigrants marxaven sobretot a Amèrica.

2-El Camp i els seus problemes, entre 1898 i 1931:

2.1 L'evolució de l'economia rural:

A principis del s. XX el camp es va anar transformant cap una economia de mercat. La superfície cultivada i la productivitat van augmentar, sobretot gràcies a la I Guerra Mundial (1914-1918).

Les millores del camp es van produir per:

• la reducció del guaret
• l'augment de regadius
• l'ús d'adobs químics
• diversificació del productes

2.2 L'estructura de la propietat

Les formes de propietat de la terra a l' Espanya de primers del s. XX eren:

• Latifundi (sobretot a Andalusia, Extremadura i Castella)
• Minifundi (petites propietats a Galícia i nord)
• Propietats mitjanes d'arrendaments llargs a les zones molt productives

Els camperols espanyols formaven un grup complex amb:

• No propietaris: -arrendataris -parcers -jornalers -masovers
• Propietaris: -petits propietaris -grans propietaris -finques d'extensió mitjana

A Catalunya predominava:

-la propietat mitjana

-els arrendaments

-l'emfiteusi

-els contractes de rabassa morta

2.3 Les tensions al camp

Es van produir sobretot al camp andalús on havien molts latifundis amb molts jornalers que demanaven, des de finals del XIX, una reforma agrària que repartís les terres.

Els propietaris no volien la reforma agrària i els camperols es van anar organitzant i revoltant.

També demanaven millores salarials i feien vagues durant les èpoques de collita, cremaven pallers, barricades...

Durant les revoltes l'Estat enviava a la Guàrdia Civil, declarava l'estat de guerra i si calia enviava soldats per fer les tasques agrícoles 1922 es va fundar la «Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya» que va ser el sindicat majoritari dels camperols.