Canvis Demogràfics i Socials a Espanya i Catalunya (1960-1975)

Els Canvis Demogràfics i Socials (1960-1975)

Creixement Demogràfic

En la dècada de 1960 es va produir un augment demogràfic significatiu (de 30,4 milions d'habitants el 1968 a 33,8 milions el 1970) degut al descens de la mortalitat i a una natalitat elevada, afavorides per unes condicions de vida més favorables. La planificació familiar era gairebé inexistent i el franquisme proposava una política natalista. També hi va haver un augment de l'esperança de vida. Entre 1960 i 1975, es va passar de 67 a 70 anys per als homes i de 72 a 76 per a les dones.

El creixement de la població catalana fou més accelerat: entre 1960 i 1975 va passar de 3,9 milions a 5,5 milions d'habitants. Això va ser sobretot a conseqüència de l'onada migratòria que va arribar: els nouvinguts eren gent jove en edat de procrear, i la taxa de natalitat catalana es va situar per damunt de l'espanyola. L'any 1974 es va aturar l'increment continuat de la natalitat.

Moviments Migratoris

El creixement demogràfic va anar acompanyat d'importants moviments migratoris. La dècada de 1960 es va caracteritzar per un intens èxode rural.

Migracions Exteriors

Les zones agrícoles d'Espanya van ser les grans proveïdores d'emigrants. Les destinacions principals eren:

• França
• Alemanya
• Suïssa
• Bèlgica

Migracions Interiors

Entre 1962 i 1973, quatre milions de persones van canviar de lloc de residència. Les zones agrícoles van ser les principals proveïdores d'emigrants, cap a les zones de més dinamisme econòmic, com ara:

• Madrid
• Catalunya
• País Basc
• València

Impacte del Procés Migratori a Catalunya

El procés migratori procedent dels altres punts d'Espanya va ser molt intens, i com que no es va fer cap mena de planificació, la qual cosa va tenir per a Catalunya importants conseqüències socials i desequilibris territorials:

• Els immigrants procedien principalment d'Andalusia, Extremadura i de zones de muntanya i interior de Catalunya. Es van instal·lar majoritàriament a Barcelona i al cinturó industrial.
• Aquestes poblacions van créixer amb saturació i manca d'infraestructures necessàries, fet que va provocar la proliferació del barraquisme i barris mal equipats.
• El despoblament progressiu, sobretot de joves, de les comarques agrícoles (com l'Urgell o el Pallars) va ser la contrapartida del fenomen migratori a Catalunya.

Canvis en l'Estructura Social i Millora del Nivell de Vida

El desenvolupament de la indústria i l'expansió del sector serveis van transformar les estructures socioprofessionals de la població, donant lloc a una nova distribució sectorial:

• Va créixer el nombre d'obrers industrials i del sector serveis.
• Va augmentar el volum de la classe mitjana.
• Es va consolidar una nova burgesia urbana.
• Va créixer el nombre de funcionaris de l'Estat.

La Modernització de la Societat

En poc més d'una dècada, l'expansió de l'economia va comportar una transformació profunda de la societat espanyola i catalana.

Aspectes Clau de la Modernització

• L'augment del poder adquisitiu va permetre l'entrada en la societat de consum.
• El nivell educatiu de la població va millorar considerablement. El 1970, la Llei General d'Educació va remodelar el sistema educatiu, augmentant la població escolaritzada i reduint l'analfabetisme.
• La família extensa de tradició rural va ser substituïda per la família nuclear (pares i fills).
• Paper de la dona: Va abandonar el paper tradicional de mare i esposa, entrant en el món dels estudis i del treball. Va assolir un nivell d'estudis equiparable al masculí i va sorgir un moviment feminista que reivindicava els drets de les dones.
• El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals van estimular el creixement d'un nou tipus d'oposició.

La Reorganització de l'Antifranquisme

Els Grups d'Oposició al Franquisme

El més actiu era el Partit Comunista d'Espanya (PCE). El PSOE mantenia la seva organització i, en el Congrés de Suresnes (1974), va renovar la seva actuació i la seva direcció. La democràcia cristiana, que representava l'oposició moderada, tenia poca base social. El 1962, a Munic, van participar en el IV Congrés del Moviment Europeu 118 polítics espanyols de totes les tendències oposades al règim franquista, excepte el PCE. Van reivindicar la necessitat d'una Espanya democràtica. El règim va anomenar aquest congrés el "contuberni de Munic".

El Nacionalisme Basc i la Creació d'ETA

El Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura. Es va crear l'ETA el 1959, que barrejava idees socialitzants i de nacionalisme radical. A partir de 1968, va iniciar l'estratègia de lluita armada.

El Nou Moviment Obrer

Els conflictes laborals van augmentar a la dècada de 1960. Entre 1960 i 1975, els conflictes laborals van augmentar de forma considerable:

• Es van localitzar a zones amb tradició sindical i reivindicativa: Astúries, Barcelona, Guipúscoa i Biscaia.
• L'origen eren qüestions laborals que van acabar polititzant-se, ja que no es reconeixia el dret de vaga i les protestes laborals es consideraven un problema d'ordre públic.
• L'any 1962, a Astúries, una vaga de miners es va estendre pels principals nuclis industrials del país, amb la participació de 500.000 obrers.

La conflictivitat obrera va provocar el naixement d'un sindicalisme al marge de l'oficial. Així, el 1964, van néixer a Barcelona les Comissions Obreres (CCOO), inicialment comissions de treballadors que formaven part del sindicat vertical, però a partir de 1967 es van esdevenir un sindicat independent i democràtic que va impulsar la lluita laboral (salaris, condicions de treball) i la lluita política (llibertat sindical, drets civils). Aprofitaven l'elecció d'enllaços sindicals per ocupar part de l'estructura del sindicat franquista. El seu gran líder a Madrid va ser Marcelino Camacho.

El 1967, un grup de sindicalistes de les Joventuts Obreres Cristianes es van separar de les CCOO i van fundar la Unió Sindical Obrera (USOC).

Protestes Estudiantils i Ciutadanes

També es van manifestar protestes estudiantils i ciutadanes contra el règim. L'any 1966, estudiants de la Universitat de Barcelona, en un acte al convent dels Caputxins de Sarrià, van crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB), que va posar fi al sindicat oficial SEU i va liderar la protesta estudiantil dels anys següents.

Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia

A Catalunya, la reivindicació de l'ús de la llengua catalana va donar lloc a una represa cultural que va aprofitar una certa tolerància del règim. Així va emergir un moviment cívic catalanista amb diverses manifestacions:

• Aparició de revistes en català, com Serra d'Or.
• Creació i consolidació d'entitats, com Òmnium Cultural.
• Projectes culturals, com l'Enciclopèdia Catalana.
• Editorials, com Edicions 62.
• Va tenir gran incidència la Nova Cançó catalana.

Aquest moviment de recuperació cultural va anar acompanyat de campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i de les llibertats democràtiques:

• Els Fets del Palau de la Música de Barcelona (1960), arran dels quals Jordi Pujol va ser empresonat fins a 1962.
• Van tenir importància les campanyes «Volem bisbes catalans» i «Català a l'escola».
• El Moviment de Renovació Pedagògica (Rosa Sensat) va impulsar la democratització i catalanització de l'ensenyament.