Canvis recents en el sistema urbà: integració europea i mundial
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
Canvis recents en el sistema urbà
Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis, en molts casos sense consolidar. Les causes han estat la implantació de l’estat autonòmic, la integració en Europa i el procés de globalització.
La formació de sistemes urbans regionals
Es caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les relacions entre les ciutats de la comunitat, en detriment de les relacions amb Madrid i amb altres sistemes regionals. Aquests subsistemes responen a diverses tipologies: Sistemes monocèntrics primats, sistemes monocèntrics jerarquitzats i sistemes policèntrics.
La integració en el sistema urbà europeu
La jerarquia urbana europea es fonamenta en el tamany demogràfic, l’especialització en funcions avançades, l’accessibilitat i l’amplitud de l’àrea d’influència. D’acord amb açò es distingeixen metròpolis globals amb influència mundial i europea (Londres, París), grans metròpolis europees (Madrid i Barcelona), metròpolis potencials (Bilbao, València, Palma, Sevilla) i ciutats amb projecció sols nacional, regional o local (la resta de ciutats espanyoles).
El sistema urbà europeu comprèn un nucli principal i diversos eixos de diferent dinamisme. Respecte al nucli més dinàmic (el pentàgon format per Londres, París, Milà, Munich i Hamburg) les ciutats espanyoles es troben en posició perifèrica. Per disminuir aquest problema es potencien les infraestructures de connexió cap als eixos urbans europeus i la cooperació entre les ciutats comunitàries.
La integració en el sistema urbà mundial
La jerarquia urbana global es basa en la projecció exterior de les ciutats segons diferents aspectes (política –seus d’organismes internacionals-, econòmica - presència de multinacionals, intercanvis comercials i financers-, humana -recepció d’immigrants o centres d’estudis internacionals-, en informació -seus d’agències de notícies internacionals- i cultural –museus, organització d’esdeveniments esportius, musicals, artístics-).
D’acord amb açò es distingeixen metròpolis globals amb projecció mundial, metròpolis nacionals que connecten els sistemes urbans nacionals amb el global, i ciutats sense projecció internacional.
El sistema urbà mundial sols inclou clarament a Madrid com a node de connexió amb les grans ciutats globals, i en menor mesura a Barcelona. La resta de ciutats desenvolupen un paper essencialment intern, en relació a la seua regió i en alguns casos, amb Europa.